Algunes claus del podcàsting

Tot i que les primeres proves del podcàsting daten del 2001, la seva aparició pública es produeix al llarg de la segona meitat de l’any 2004. Des d’aquest moment, el creixement i la popularització d’aquesta eina es produeixen amb una notable rapidesa. El 2005, l’Oxford University Press, el servei de publicacions encarregat de l’edició i actualització dels diccionaris de la Universitat d’Oxford, considera el terme podcast com la paraula de l’any. D’altra banda, a principis del 2006, Google ofereix 81,3 milions d’entrades amb la paraula podcast i 33,7 milions amb podcàsting. Deu mesos després, les xifres són de 224 milions i 63,7 milions, respectivament. I a banda de les xifres, en només dos anys el podcàsting s’estén en àmbits molt diversos, des de la tecnologia fins a l’empresa, passant pels mitjans de comunicació, la política, l’oci, l’ensenyament o la cultura.

Quines claus expliquen aquest creixement exponencial del podcàsting?

1. Des de la perspectiva de l’emissor, el podcàsting fa possible un augment notable del número de comunicadors. És a dir, la seva senzillesa el posa a l’abast de moltes persones, que tenen un altaveu que no havien tingut fins ara per expressar allò que els interessa, els preocupa o, simplement, volen dir.
2. L’automatizació del procés és un altre factor d’èxit, perquè tant l’emissor com el receptor s’han de preocupar només d’uns mínims detalls. En el cas de l’oient, a més, li permet configurar el seu propi menú amb tants podcasts com vulgui amb lúnica feina de donar l’adreça del show determinat al seu programa agregador.
3. Per al receptor aquest sistema també suposa l’aventatge de la portabilitat dels continguts, un fet important en l’era de l’mp3.

En defintiva, la clau de l’èxit del podcàsting és que ens permet escoltar allò que volem escoltar, quan, on i com volem fer-ho.