Pàgina d'inici > podcàsting > La paraula “podcasting”

La paraula “podcasting”

Un dels aspectes que genera debat a l’entorn del podcàsting és el de l’etimologia del terme. En general, podriem parlar de dues versions:

  1. Una apunta que Podcasting deriva de la suma de les paraules iPod (el famòs reproductor d’Apple) i broadcasting. Dit això, cal afegir que ni cal un iPod per escoltar podcasts ni el senyor Steve Jobs va tenir res a veure amb l’aparició del podcàsting.
  2. L’altra apunta al significat de la paraula pod com a càpsula. Si ho estirem una mica més, encara hi ha qui atribueix a les sigles pod la condició d’acrònim de personal on demand, una expressió que reflecteix la idea de personalització associada al podcàsting.

La primera referència pública al podcàsting la va fer el periodista del diari The Guardian, Ben Hammersley, en un article titulat Audible Revolution, publicat el 12 de febrer del 2004. Hammersley proposava diversos termes, entre ells el de podcàsting. El cas és, però, que la referència a l’iPod prové de l’aplicació que l’ex-locutor de la MTV, Adam Curry, un dels pares del podcàsting, va llançar a finals del 2003, amb l’objectiu de sincronitzar els continguts sonors descarregats de la xarxa mitjançant RSS amb el seu reproductor de música digital portátil.

Curry va ser una de les persones que van contribuir de forma decisiva al naixement del podcàsting, al costat de Dave Winer, blogger i desenvolupador de software. El gener del 2001, Winer va aconseguir per primera vegada adjuntar un arxiu sonor a un document RSS, de tal manera que va fer possible la tecnologia necessària per al podcàsting.

(per què escric podcàsting amb accent obert a la a?)

Anuncis
  1. febrer 18, 2008 a les 6:50 pm

    Jo em quedo amb la idea de les sigles pod com a condició d’acrònim de personal on demand, ja que penso que és el que millor descriu el què és un podcast. Més aviat perqué hom fa la recerca del que vol en demanda del que desitja i per a mi és la millor definició. La idea de càpsula no l’acabo d’entendre bé.

    En el link que has enllaçat per a saber el que vol dir “personal on demand” he trobat aquesta frase que descriu exactament el que vull dir quan defenso aquesta versió del nom “personal on demand”:

    “we wait for what we might want to hear to a new medium where we choose what we want to hear, when we want to hear it, and how we want to give everybody else the option to listen to it as well”.

  2. febrer 18, 2008 a les 7:18 pm

    Laura, has triat “la frase”. És el punt més important d’aquest article que esmentes i fa referència a la llibertat d’audició, allò que busquen els oients de podcasts.

  3. febrer 18, 2008 a les 7:41 pm

    Em sembla genial aquesta llibertat d’audició que et dóna el podcast, perquè a vegades tot escoltant un programa de ràdio que ens agrada, sempre hi trobem anuncis i temes pel mig que no ens interessen tant i es fa pesat. D’aquesta manera tens les teves pàgines preferides amb tot allò que vols escoltar i que només t’interessa a tú.

    Està molt ben pensada la idea. Toni, recordo quan vaig trobar aquell fragment d’audio que parlava de la web 2.0 i em vas dir que es tractava d’un podcast, ara ho entenc tot.

  4. laranna
    febrer 19, 2008 a les 10:23 am

    Laura deixa una mica pel altres! Estas que no pares, eh? jeje…

    Home totes les opcions de nom són força creibles i convencen bastant… potser no és cap opció sinò que és la barreja de totes aquestes, no?

    No obstant també em quedo amb la tercera opció “personal on demand” a part de perquè queda molt professional, perquè el fenomen podcast és aquell que et proporciona la llibertat de triar allò que més ens agrada i volem consumir, fem la nostra demanda personal!

  5. febrer 19, 2008 a les 11:54 am

    Yaiza & Laura en clase.

    Toni, la guitarra que has preguntado toca la melodía es Sweet Child O Mine. Es una canción del grupo de hard rock Guns N Roses. Fue lanzada en su primer álbum Appetite for Destruction el 10 de agosto de 1987. Sweet Child O’ Mine fue el primer single de Guns N Roses en alcanzar el Billboard Hot 100, durando dos semanas en la cima en el verano de 1988.

    ooooo ooooooo sweet Child O Mine!!!!!

    Yaiza: Yo escuché que esta canción está dedicada a la hija/hijo del cantante del grupo. Pero lo cierto es que acabamos de ver que se escribió en 5 minutos para rellenar hueco en el disco.

  6. febrer 19, 2008 a les 12:00 pm

    ¡¡Qué raro… Laura ha escrito!!! Estoy de acuerdo con Laura. Para qué hablar más. jajajaajajaj Ella lo dice todo….
    Ei! Laura fuera de bromas, me parece genial que pongas tanto interés por la asignatura. Y actualices tan a menudo. Veo que te va el tema. A diferencia de mí, que me estreso a la mínima que no me sale algo; tú sigues ahí dándole caña al blog… Laura creo q luego te volveré a llamar para que me expliques de nuevo cómo subir un video….

    Bueno, Laura sigue así. Besos

    P.D: Luego me pagas. No me des otra vez billetes de 20 €.

  7. febrer 19, 2008 a les 12:05 pm

    Yaiza, agradezco tu preocupación por mi salud y tus halagos. El médico me dijo que no era nada grave.

    Me sale un poco caro pagarte la publicidad… esta semana te voy a dar un billete de 100.

    No te estreses que a ti también te gusta el tema y lo haces muy bien. Por eso nuestro blog es tan glamouroso.

    Besos Yaizapublicity.S.A

  8. febrer 19, 2008 a les 1:14 pm

    Molt bé, heu trobat la info 🙂 Sí, Sweet Child O Mine, un dels temes que vaig escoltar vegades i vegades en el seu moment…

  9. febrer 19, 2008 a les 2:52 pm

    Pues supongo que me voy a quedar solo con mi opinión (para variar…). Yo creo que la definición realmente ha de ser de pod = cápsula, primero porque la idea de que sea del IPod no tiene nada que ver con la función primaria del podcasting. Segundo porque lo del personal on demand me parece muy rebuscado. Y por último porque “pod” se refiere a algo resumido, compacto y que contiene algo (etimológicamente viene de semilla según el wiktionary). Me gusta la idea de “plantar” los pods a través del broadcasting 😉

  10. febrer 19, 2008 a les 3:27 pm

    Edu, totalment d’acord, jo també aposto per pod com a “càpsula”.

  11. nuria
    febrer 19, 2008 a les 9:39 pm

    Em sembla molt bé això de poder baixar-te només el que t’interessa d’un programa de ràdio o d’un blog on s’hi pengen continguts d’audio.
    També és molt interessant que qualsevol persona pot crear els teus pròpis continguts de manera lliure i sense limitacions, per tal de que l’altre gent pugui escoltar-ho.
    no sabia què era això de Podcasting però m’agrada la idea…

  12. aTimoneda
    febrer 19, 2008 a les 10:24 pm

    Sí Núria, jo tampoc sabia què era exactament això dels podcast. Sempre havia cregut que només estaven relacioants amb dos conceptes: iPod i arxius de ràdio. Però ja veus… avui dia està tot inventat i sembla ser que no hia cap tipus de limitació com tu dius… jejejej

    Apa! Acuidar-se!! 😉

  13. paticirera
    febrer 20, 2008 a les 9:57 am

    Jo també em quedo amb la idea de Pod com a càpsula. He arribat a la conclusió de que s’ha fet servir el terme Pod per tot allò que és de contingut reduit o que ocupa poc espai. Per aixó al reproductor de música d’Apple se l’anomena Ipod, perquè el seu contingut és reduit i ocupa poc.
    A més també té la opció Rss, el mateix format que qualsevol altre Pod…En definitiva, les mateixes prestacions.
    Vull dir que tot el que porti el terme Pod té unes característiques comunes.

  14. fisasytimoneda
    febrer 20, 2008 a les 2:16 pm

    Noiiss, pensava que tindrieu un pensament més clar sobre què és un podcast. En el meu cas, no vaig trigar gaire en descobrir-ho, ja que quan vaig tenir el primer Ipod, doncs em vaig adonar de què era. Crec que és un media molt importn per a nosaltes, ja que es un archiu que ens permet escoltar qualsevol cosa, si no hem pogut escoltar-ho amb anterioritat.

    * N E L L Y*

  15. fisasytimoneda
    febrer 20, 2008 a les 2:18 pm

    pel que veig a tots, ho trobeu molt interessant però no ho feu,oi?….doncs jo si, a més em baixo sempre els de la COPE…jijiji:)…Crec que ho hauríeu d’utilitzar molt mes aquest servei, ja que us aniri amolt bé per aprendre encara més per on va el món audiovisual.

    *N E L L Y*

  16. laranna
    febrer 20, 2008 a les 8:30 pm

    Et baixes els de la Cope? Ostres jo els de Catalunya Radio! Això podria obrir un debat molt divertit a classe, no creus?

    Toni podem fer un debat sobre els mitjans políticament impregnats?

  17. fisasytimoneda
    febrer 20, 2008 a les 9:06 pm

    Aisss laraaa!!!!…em baixo els de la cope i els de RAC1, m’agrada molt més RAC1 per això. Dic que m’agrada molt mñes RAC1 que la COPE simplement, pel fet, que són dos emissores diferentes pel que fa a la graella de programació. ¿Quin debat voldries treure lara, a classe? jo crec que seria molt bona idea, però discutir la idiologia de cadascun d’aquests programes crec, que no vindria al cas, però per un altra banda, penso que pot ésser interessant!!!!…jijijiji:)

    *N E L L Y*

  18. laranna
    febrer 20, 2008 a les 9:35 pm

    Interessant i mortal! A saber com podem acabar… sort que tu i jo tenim un gran punt d’enllaç: el mac, a que si? ejeje El convidat de demà és un macaire, saps?

    Bueno em sembla molt bé que escoltis RAC1, així veiem vàries versions de la realitat, no?

  19. fisasytimoneda
    febrer 21, 2008 a les 7:06 am

    Bon diaaa lara!!!!…jijijiji:)…clar que vario de emissores ja que va molt bé sapiguer diferents punts de vista pel que fa a la idiologia de les noticies…Avui hi ha un convidat???…no ho sabia que era un macaire…jijijii:)…AIxò de ser macaire és la millor cosa que és pot ser en aquest món!!!…eheehhee….oi que si lara???

    * N E L L Y*

  20. febrer 21, 2008 a les 2:28 pm

    Deixant de banda el fet que l’Ian es baixi el podcast de la Cope…

    Personalment crec que el podcasting és un servei on-demand sense cap mena de dubte ja que és el mateix usuari el que decideix què escoltar, quan i com.

    Per altra banda…el concepte de càpsula no m’acaba d’encaixar molt com a definició…

  21. fisasytimoneda
    febrer 21, 2008 a les 3:33 pm

    Aisss Georginaa!!!!…..aquests sentiments ideològics els hem de deixar de banda..ehehehe!!!…jijjiji:)…Jo el que penso, per sobre de tot, és la ideologia dels podcasts, que també en tenen, per sinó ho sabíeu. Jo penso, que l’ideologia ens condiciona molt a nosaltres i, el que no sabem, és que hi ha podcasts que sembla que no en tinguin d’ideologia, però si que en tenen i, això fa que nosaltres (els usuaris de cada dia) ens baixe’m més un podcasts que un altre, o no? ¿què en penseu?¿Teacher, quina opinió tens? (¿creus que si afecta, o no?)

    *N E L L Y*

  22. Eli
    febrer 21, 2008 a les 11:17 pm

    Home, esta clar que l’objectivitat és molt difícil d’assolir. I encara més si els podcàsters treballen per si sols (parlo de podcasts personals, no els de la ràdio). Amb això vull dir que tots tenim una ideologia i que no anirem mai en contra d’aquesta, així que per exemple: un català (més aviat que se senti català) mai no anirà en contra de Catalunya; ni un espanyol, d’Espanya; un creient no anirà en contra de Déu; etc. M’enteneu? I si tu no creus en Déu (millor no parlem dels temes polítics – nacionalistes que encara la liarem) molt probablement no et descarregaràs ni escoltaràs un podcàst qe parli de Déu i/o l’església…

    Així que jo crec que la ideologia va, en part, lligada al que consumim. I, abans que algú em dic: Doncs jo no hi crec i escolto podcastsque parlen d’això… “Tota norma té les seves excepcions”.

    Eli ^^

    PD: Amb tots aquests exemples no he volgut ni ofendre a ningú, ni crear polèmica, ni res de res. Són simples exemples. (De fet, no crec que hagi ofès a ningú, però per si les mosques.

  23. febrer 22, 2008 a les 9:33 pm

    uuuuhh!!!

    El debat segueiiiix…i segueiiiix……

    Està clar que el podcàsting, igual que els mass media, conté ideologia. Això és degut pel simple fet que l’autor és qui ho dur a terme i per tant és qui crea aquesta línia de pensament a seguir…

    El que dius Eli ho trobo molt llògic…la majoria de gent explora els podcàstings que van més lligats al seu pensament…tot i així sempre hi haurà algú, tipo l’Ian…que contrasti les diferents tipologies-ideològiques dels podcàstings…

    🙂

  24. febrer 23, 2008 a les 4:07 pm

    Està clar que un sempre escolta allò que li agrada, però també és cert que per a poder parlar d’alguna cosa necessites tenir un mínim de coneixements.

    Jo, per exemple, veig de vegades programes de televisió que no m’agraden (no diré noms a veure si algú em va a mossegar a la yugular)i per a què ho fem? doncs per curiositat, per a conèixer més…

    L’ésser humà és tafaner… 😉

  25. silviaperales
    febrer 23, 2008 a les 4:34 pm

    Tenint en compte les dues versions sobre l’etimologia del terme “podcast”, personalment em quedo amb la segona, ja que es tracta d’un audio on demand.

    Un podcast permet a l’oient descarregar els programes d’audio per poder escolar-los després, sense la necessitat d’estar conectat a la xarxa. L’arxiu es pot escoltar en qualsevol reproductor d’audio digital, com un mp3, iPod, telèfon movil amb reproductor mp3, pendrives, etc… Cal a dir també, que amb aquest arxiu mp3, es pot crear un cd, que posteriorment podem escoltar a la minicadena de casa, al cotxe, etc…

    Per aquests motius crec que un podcast és un arxiu basat en el “personal on demand”

  26. febrer 24, 2008 a les 2:08 pm

    De les dues definicions jo també em quedo amb la segona, la paraula pod com a capsula i que l’associem al concepte personal on demand. Per la llibertat que et dona a l’hora de triar el contingut, el lloc i el moment d’escoltar-lo i això es el que el fa diferent a la ràdio.

    Buscant definicions m’he trobat la definició de Creative (una de les principals competidores de Apple) i m’ha cridat l’atenció que han buscat una definició per a podcast de la manera que no aparegués la paraula ipod a la combinació de (ipod+broadcast). Ho han definit així: “Podcasts, short for Personal On Demand broadCast, are audio files you can download into any MP3 player or computer. These audio files are broadcasted over the Internet automatically to subscribers of specific podcast channels”. ….curiós.

  27. febrer 24, 2008 a les 11:32 pm

    Nois!!! veig que aixó cada día us agrada més. Doncs la veritat es que tot aixó del blogs, podcast,videoblogging és cada dia més interessant. Amb aquestes facilitast d’internet ja podem tenir els nostres Ipods ben cargats, esperem apendre molt més d’aquesta assignatura!!

  1. febrer 19, 2008 a les 3:50 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: