Pàgina d'inici > web 2.0 > Google: algunes pistes

Google: algunes pistes

Tres documents per reflexionar sobre Google:

I el vídeo: “Google behind the screen“(El mundo según Google).

Advertisements
Categories:web 2.0 Etiquetes:
  1. febrer 8, 2008 a les 4:23 pm

    Google es una eina acollonant, i gratuïta per a l’ usuari. Pero no deixa de ser un monopoli. Amb els perills que aixó comporta.

  2. laranna
    febrer 8, 2008 a les 8:45 pm

    Això d’internet i de l’estudi d’aquest m’està fent reflexionar i ballar el cap.
    Ja fa uns anys que el fenomen de la comunicació on-line creix com l’espuma. No és fins als anys 90 quan es comença a popularitzar; actualment per a la nostra generació i les futures ens resulta pràcticament imprescindible.

    Si no tenim un ordinador a mà, ens sentim impotents… només cal pensar quan se’ns espatlla o anem a la muntanya (i no tenim wifi), ens quedem… desconcertats, desconnectats i amb “massa temps lliure”, oi?
    Com pot ser que per a nosaltres sigui una eina tan imprescindible i les generacions passades no sentissin la necessitat d’entrar al món on-line?
    Ens han creat la necessitat d’estar connectats constantment sense que ens n’adonèssim? O ens l’hem creat nosaltres mateixos?

    Reflexioneu-hi!

    Lara*

  3. febrer 8, 2008 a les 9:17 pm

    Islisa, encantat que passis per aquí. En cas que Google sigui un monopoli, no hem sigut els usuaris els que li hem concedit aquest poder? A Espanya, per exemple, té un 99%! de quota del mercat dels cercadors…
    Lara, bon comentari, que podriem aplicar també, i encara més, al telèfon mòbil. De fet, aquest comentari ens portaria a molts temes… Per exemple, la quantitat de gent que queda al marge de l’evolució tecnològica… Vist com van les coses, això vol dir també fora del progrés, amb menys opcions de futur, segurament. Ara, des d’un altre punt de vista, a vegades penso que tant de temps online… i el temps per a la vida “analògica”? No perdem la mesura, l’equilibri…

  4. febrer 9, 2008 a les 10:54 am

    Como dice Islisa Google es un monopolio y eso tiene sus aspectos negativos. Pero también somos nosotros, los usuarios, que dejamos que lo sean. Existen más buscadores como yahoo u opera pero claro no crecen tanto como el gigante Google y puesto que somos tan exigentes… Es verdad que no para de crecer pero me imagino que eso tendrá un final, ¿o no? Tengo ganas de ver lo que van a inventar para saciar la demanda.
    También tengo una pregunta. ¿Nadie ha intentado crear un buscador tan potente como el de Google? ¿Por falta de dinero o por miedo a enfrentarse al gigante? ¿Por qué no podría existir un buscador europeo?

  5. febrer 9, 2008 a les 11:51 am

    Mmm… jo estic parcialment a favor d’aquest monopoli en tant en quant no t’has de tornar boig bucant en 1000 buscadors diferents sino que en un de sol ho pots trobar tot!

  6. febrer 9, 2008 a les 6:53 pm

    Google, en el selge XXI és un dels majors portals d’internet, que es dedica a que la gent pugui buscar qualsevol informació, foto, document, video, etc. en un instant de temps curt. Això de poder trobar una informació en concret ràpid i de manera casi instantànea, és una avantatge que té google, encara que, els seus competidors estan a l’aguait, ja que també tenen el mateix objectiu.

    Jo crec, que aquests tipus de cercadors d’informació estan fets perquè nosaltes, els ususaris, estiguem, en cada instant, enganxats a la web i, com a conseqüència d’això, els dieferents cercadors que existeixen, tenen la seva popularitat. ¿Què fariem nosaltres sense un cercador d’informació? ¿depenem nosaltres, els usuaris, dels cercadors?

    *N E L L Y*

  7. raqferllom
    febrer 9, 2008 a les 7:14 pm

    Lara, crec que avui dia sí que tenim sa necessitat de tenir un ordinador a mà i que invertim molt de temps de sa nostra vida en connectar-nos a sa xarxa. Però també hem d’admetre que ses coses han vengut donades així. Ens ha facilitat molt sa vida i, si ho mires d’un altra banda, també ens regala temps lliure que per suposat hauríem de saber aprofitar.

    Ara ja no és necessari haver de creuar tota sa ciutat per enllestir una feina o per entregar alguns documents, tot això ara es pot fer per mitja d’Internet cosa que fa que ens estalviem una bona passejada, embussos i temps perdut.

    Jo personalment no pens-ho en lo dolent que és dependre d’Internet quan soc a Mallorca i esper-ho que surtin les notes a la intranet.

  8. febrer 9, 2008 a les 8:18 pm

    Ese concepto del equilibrio me parece interesante. Nunca me han gustado los extremos y creo que hoy en día vivir en el mundo digital y analógico hay que compaginarlo con cierto sentido común. Volviendo al tema de Google. Pienso que es un espacio, un buscador, una empresa o como se le quiera llamar excelente. Lo de excelente lo demuestran los porcentajes. Así que entramos en términos cuantitativos y cualitativos. Seguro que Google tendrá muchas cosas con las muchos estaremos en desacuerdo pero el mérito está ahí, y las consecuencias también: atacar al más grande. Yo me incluyo.

  9. jazzni
    febrer 10, 2008 a les 4:20 pm

    Toni, fa 3 setmanes que se’m va espatllar el telèfon movil i fa 1 mes que no tinc internet a casa perquè em vaig canviar de domicili.
    Saps la tranquil·litat que m’ha suposat aquest canvi? Des que no tinc internet ni telèfon em sento alliberat, ja que ni em molesten a tota hora cridant-me en moments inoportuns, ni tampoc em sento tan pressionat pels companys o dels amics a l’hora de quedar. El que faig és quedar en un lloc a una hora i cap problema.
    La veritat és que necessitem relaxar-nos de tant en tant de l’estrès que suposa aquest ritme de vida.
    Durant les teves classes miro el correu, però la resta del temps no utilitzo ordinadors ni res. I això no vol dir que estigui fora del progrés, sinó que no estic pendent del mòvil o de l’ordinador.

  10. mireiaportabella
    febrer 10, 2008 a les 4:21 pm

    Toni,
    m’han semblat interessants els enllaços que has posat sobre sobre Google.
    Referent al comentrai de la Lara, estic d’acord am ella i amb l.ho que dius sobre els mòbils.
    Estem creixent, i els petits que pugen ara encara més, en una generació tecnològica.
    Realment és bona aquesta necessitat d’estar tant pendents d’Internet o del mòbil?; perquè els nostres avis, o fins i tot els nostres pares, no tenen aquesta necessitat?
    És curiós.

    ,,mireia

  11. febrer 10, 2008 a les 4:44 pm

    jazzni, qui ets? si no enllaces el teu nom al teu bloc, no puc esbrinar-ho; en tot cas, gent, en relació al tema de fins a quin punt tenim una certa tecno-depedència, jo el que intento fer és establir una determinada dinàmica, unes certes pautes a l’hora de connectar-me. Perquè si no, es pot convertir en un problema, donat que sóc usuari de: gmail, flickr, bloglines, delicious, google reader, wordpress, twitter i facebook, més el mail i la intranet de la uic. És a dir, o decideixo quan i com em connecto, o la xarxa m’acabaria abduïnt..

  12. laranna
    febrer 10, 2008 a les 5:00 pm

    Raquel, el que has dit m’ha semblat molt interessant! Jo estava criticant la idea del temps que perdem penjats al món virtual, però no havia pensat en tot el que recuperem gràcies a aquest.

    Toni, aquí podriem trobar l’equilibri, oi? En saber aprofitar el temps que ens estalvia internet per a repartir-ho i administrar-lo al món real!

    És una bona opció… per tant la conclusió que trec aquesta setmana és que internet és una gran eina si en sabem treure el suc i fer-ne un bon ús.
    Què us sembla? Esteu d’acord amb mi?
    Bon cap de setmana…

    Lara*

  13. Pol Smith
    febrer 10, 2008 a les 5:41 pm

    jazzni i Toni,
    Crec que realment pot ser un problema estar enganxat a la tecnologia. No es tan difícil com sembla. Podem treballar en multitasca, fent un blog i parlar pel msn a la vegada, i anar rebent sms d’amics, i així fàcilment podem perdre la noció del temps i passar-nos del límit de temps que preteniem estar al ordinador. A mi m’ha passat molts cops, és més, a qui no li ha passat? De fet, ja fa temps que no tinc ordinador fixe a casa perquè es va cremar, i no tinc gaires ganes de reparar-lo perquè sé que ja em va bé per evitar estar-hi massa temps i enganxar-m’hi.

    Però també crec que la generació de nadius digitals sabem bastant com portar-ho bé, com controlar-ho. Podem tenir una conta de Flickr, o tenir el PC obert baixant-nos arxius del emule, o anar rebent comentaris al Fotolog, i ni tan sols pensar-ho un moment durant el dia, i només mantenir-ho al subconscient. Allà no molesta. I, només quan ens ho recorden o quan ens posem a Internet, tornem a activar el “xip tecnológic” i a ser, d’alguna manera, esclaus o reis d’Internet.

    També recomano molt fer el que diu el Toni, unes pautes a l’hora de connectar-se. Posar-se límits i complir-los és com millor es controla, crec. De fet, per això han sortit eïnes com MeeTimer o TimeTracker, que encara que siguin molt “frikis” permeten controlar el teu temps a Internet.

  14. nachogarcia
    febrer 10, 2008 a les 6:04 pm

    En l’article del País apareix aquesta frase:
    Google gana su dinero gracias a los anunciantes que compran palabras en el buscador. Así, por ejemplo, si un internauta introduce la palabra ?coche? en Google, verá los ?enlaces patrocinados?. Las empresas que se anuncian allí han pujado por esa palabra, lo que significa que el precio de cada una de ellas es variable.
    Qui realitza les pujes? Pot ser que les mateixes empreses filials de Google, s’encarreguin de pujar els preus? Crec que el fenómen Google ja fa temps que va deixar de comportar-se com un servei gratuït. El primer va ser la llicéncia de Google Earth, acabarem pagant per cercar informació?

  15. oscardorado
    febrer 10, 2008 a les 6:17 pm

    Después de leer los 3 artículos mostrados te das cuentas que google es mucho más que una empresa cualquiera y que es un monopolio en toda regla. No hay que olvidar tampoco el crecimiento tan espectacular que ha producido google en los últimos años y hay que destacar el papel que tienen en el mundo audiovisual. Personalmente apuesto por google y creo que va a ir de menos a más. Habrá que esperar…

  16. Richard
    febrer 10, 2008 a les 6:22 pm

    Qué haríamos los estudiantes sin armas importantes para la búsqueda de información como los buscadores, sobretodo ¿qué haríamos sin el google? En mi opinión estamos tan acostumbrados al uso de las nuevas tecnologías que seguramente si desaparecieran no seríamos ni la sombra de lo que somos a la hora de realizar trabajos, buscar información, etc. Lanzo una pregunta de reflexión: ¿Pensáis que es buena esta dependencia que tenemos con las nuevas tecnologías?

  17. Pol
    febrer 10, 2008 a les 6:38 pm

    La verdad es que hoy en día dependemos mucho de las nuevas tecnologías, ya sea internet o móvil.
    Quién no al llegar a su casa entra en el ordenador y comienza a buscar cosas sin mucha importancia sólo por chafardear? quién no mira cada día el correo? Las cosas ya no són lo que eran, dependemos de máquinas y de sus aplicaciones, dónde están las cosas elaboradas y tradicionales?
    Creo que el mundo esta evoucionando y que cada vez más las nuevas tecnologías nos facilitarán más la vida pero a la larga nos pueden perjudicar ya sea por reemplazo de mano de obra etc…..

  18. sara osuna
    febrer 10, 2008 a les 6:55 pm

    Estoy de acuerdo, en que somos una generación tecnológica. Sin embargo, aunque considero que puede ser preocupante abusar de la tecnología de la forma que lo hacemos actualmente, reconozco que no puedo estar sin que mi ordenador, Internet, TV o iPod funcionen. Lo que quiero decir, es que por muy conscientes que seamos de que abusamos de la tecnología, en mi opinión, lo cierto es que muchos de nosotros no seriamos capaces de dejar la tecnología a un lado, ya que forma parte de nuestra vida diaria.

  19. febrer 10, 2008 a les 7:03 pm

    Exacte, Toni. Aquest és el secret de no dependre i esclavitzar-nos a Internet i mòbil. Saber quan toca cada cosa, i cadascú tingui el seu ordre de prioritats en el seu dia a dia. Així sempre estarem per sobre dels aparells tecnològics que si no anem en compte ens acaben absorbin. Per tant, no són bons ni dolents en sí mateixos, sino depèn de l’ús que cadascú hi faci.

  20. febrer 10, 2008 a les 7:21 pm

    La internet puede convertirse en un vicio, surfear crea dependencia eso seguro. Hay gente que afirma ser adicto a surfear y pasa horas haciéndolo, por lo tanto es importante lo que dice Toni: Establecer unos límites de tiempo y unas rutinas para lo que queremos utilizar en la Web. La discusión me hace acordar un poco a un anuncio de móviles, en el cual se decía que la internet está en todos los sitios y sobre los edicifios aparecen páginas Web. Se podría darle la vuelta al anuncio y decir que todo está en la Internet, lo cual conlleva que pasemos más tiempo en ella que en el mundo real. Sufear puede ser un hobby o una vía de escape…

  21. periferio
    febrer 10, 2008 a les 7:55 pm

    Que se puede decir de google? Para mi la idea de internet va ligada a la idea de google. En cierta medida porque toda la información que me es útil y que necesito, la puedo encontrar en google. Es más, la primera página al iniciar el internet es google, luego de ahí puedo llegar a todos lados.

  22. febrer 10, 2008 a les 8:29 pm

    Tens raó Toni, veritablament internet et pot arribar a abduir el cervell! I més quan estàs connectat a tants serveis com és el teu cas. Si jo amb el bloc i el fotolog ja m’estresso! Crec que com han dit per dalt, la gent està viciada a l’ordinador i en el futur encara més serem dependents de tot aquest món digital. A vegades em pregunto que què serà de nosaltres d’aquí uns anys, si sortirem al carrer i hi haurà algú! Perquè, al final, com ja es fa ara, tots farem la compra per internet, tots quedarem per fer la xerrada a internet, tots estudiarem des de casa (com es fa ara també), tots mirarem les pel•lícules del cine a casa (com es fa ara també); en fi, tot el que es fa ara però en fenomen gegantí!

    Estic d’acord amb l’Albert, no hem d’atacar al gegant google que ens salva de tants “maldecaps”! I amb la Raquel sobre lo de no haver d’atravessar tota la ciutat per entregar un treball o consultar qualsevol cosa.

    Us deixo l’enllaç a un mp3 d’un programa de ràdio que parla sobre la web 2.0:

    [audio src="http://www.triunfaeninternet.com/media/TriunfaEnInternet-Programa37-WebDos.mp3" /]

  23. laranna
    febrer 10, 2008 a les 9:00 pm

    Potser l’avarícia trenca el sac, i és que si d’aquest projecte (google) no sabien quin seria el negoci que podrien fer-ne, cada vegada se n’adonen que tenen més poder i que en poden treure molt més benefici.

    Per tant això és com tot… a la llarga l’empresa intentarà treure els beneficis més alts per a poder seguir creixent i sent poderós. A tothom agrada tenir el control.

  24. febrer 10, 2008 a les 9:50 pm

    ojo! com bè diu en Toni ens em de distribuir el temps que utilitzem amb els ordinadors i demès, però que fem amb el móvil? l’apaguem?

    Jo faig compras per internet, miro el correo i envio, busco informació, però no em sento lligat des que sem va trencar el ordenata.

    La veritat es que jo depenia del meu ordinador, i m’he allliberat bastant.

  25. Cristina Suárez
    febrer 10, 2008 a les 10:13 pm

    Respecte a l’article de José Orihuela de Google, m’ha cridat l’atenció que Espanya sigui l’únic país del mon on el 99% dels usuaris faguin servir Google per fer les seves recerques. En realitat no m’hauria de sorprendre tant perquè quan volem buscar alguna informació “sempre” acudim al cercador de Google, aquesta dada confirma una realitat, tothom que fa servir Internet coneix i utilitza google.

    Sincerament, penso que si ara desaparegués Google d’Internet molts de nosaltres no sabríem que fer, on buscar… perquè depenem molt d’aquest cercador. Qui ens ho diria anys enrere-? quan encara Google no existia…

  26. febrer 10, 2008 a les 11:07 pm

    Edu, estoy de acuerdo contigo, surfear crea adicción. El simple hecho de tener una cuenta de correo electrónico nos ata, a mirar cada día el buzón de entrada, para saber si tenemos mensajes nuevos.

    Por otro lado, y hablando de Google, personalmente, me ha sacado de bastantes apuros, es un buscador muy bien logrado. Como dice perifer, en mi ordenador la página de inicio de mi navegador también es Google. Es un buen inicio, que nos ayuda a llegar a todas partes.

  27. Eli
    febrer 10, 2008 a les 11:08 pm

    Jo estic d’acord amb el Pol Smith, amb això que diu que la generació de nadius digitals sabem bastant bé com portar-ho i com controlar-ho.

    I com que ho controlem força bé, jo no crec que tinguem tanta dependència a Internet com estem diem. Realment heu deixat de fer coses per estar davant d’un ordinador? Heu deixat de sortir de festa, de quedar amb els amics, d’anar a veure en un bar al Barça o a l’Espanyol o al vostre equip per estar al msn, al fotolog…? Penseu-hi.

    Eli ^^

  28. Gina
    febrer 11, 2008 a les 12:21 am

    Sobre el documental que vam veure a classe l’altre dia, el vaig trobar molt interessant la veritat. Sobretot em va impactar quan van comparar Google amb el “gran hermano”, et fan qüestionar realment fins a on és possible la nostra intimitat i fins a on arriba el domini públic. És per això que vaig escriure una entrada al meu bloc sobre el tema. A veure què et sembla…

  29. febrer 11, 2008 a les 12:51 am

    Los fenómenos google y youtube son modas y tendencias que se crean en la sociedad. Los adolescentes utilizan el ordenador cada dia como una herramienta de diversion y aprendizaje. Es peligroso el potencial que pueden llegar a tener estas páginas ya que pueden, en mi opinion influenciar a la sociedad.

  30. Pol
    febrer 11, 2008 a les 12:58 am

    Sobre el que comenta la Eli, poder no he deixat de fer coses que realment m’interesen peró si que he deixat de fer deures o treballs de la universitat per mirar coses que m’apasionen molt més que una simple redacció que no m’aporta gran cosa poder…..i encara et diré més…..he arribat tard al treball algún cop per estar en el msn i de cop mirar l’hora i dir…..jo-r, ja es la hora, ja faig tard!!!!

  31. febrer 11, 2008 a les 10:06 pm

    Yo tiro más por la idea planteada de que nosotros como usuarios creamos el monopolio de Google. Existen muchos más buscadores pero, sin embargo, como es el que más nos suena ya ni te preocupas en buscar más. En mi caso es así. De todas formas Ian, no creo que se hagan para enganchar a la gente. Yo por lo menos, por mucho que haya por Internet no me paso el tiempo en el ordenador mirando a ver… No sé, yo creo que depende de la pensona y el grado de implicación que tiene con Internet.

  32. febrer 11, 2008 a les 11:55 pm

    Estoy de acuerdo con que Google es un monopolio y eso tiene aspectos negativos. Pero opino en este caso, que si es un monopolio es porque todos los usuarios que hemos utilizado este buscador nos hemos dado cuenta que es el mejor en su faceta, y hemos vuelto a utilizarlo cuando ha sido necesario y cuando no también. En fin, creo que los usuarios hemos provocado ese monopolio.

    Asi que “chapeau” por Google!!

  1. Novembre 28, 2008 a les 12:24 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: