Pàgina d'inici > podcàsting > Algunes claus del podcàsting

Algunes claus del podcàsting

Tot i que les primeres proves del podcàsting daten del 2001, la seva aparició pública es produeix al llarg de la segona meitat de l’any 2004. Des d’aquest moment, el creixement i la popularització d’aquesta eina es produeixen amb una notable rapidesa. El 2005, l’Oxford University Press, el servei de publicacions encarregat de l’edició i actualització dels diccionaris de la Universitat d’Oxford, considera el terme podcast com la paraula de l’any. D’altra banda, a principis del 2006, Google ofereix 81,3 milions d’entrades amb la paraula podcast i 33,7 milions amb podcàsting. Deu mesos després, les xifres són de 224 milions i 63,7 milions, respectivament. I a banda de les xifres, en només dos anys el podcàsting s’estén en àmbits molt diversos, des de la tecnologia fins a l’empresa, passant pels mitjans de comunicació, la política, l’oci, l’ensenyament o la cultura.

Quines claus expliquen aquest creixement exponencial del podcàsting?

  1. Des de la perspectiva de l’emissor, el podcàsting fa possible un augment notable del número de comunicadors. És a dir, la seva senzillesa el posa a l’abast de moltes persones, que tenen un altaveu que no havien tingut fins ara per expressar allò que els interessa, els preocupa o, simplement, volen dir.
  2. L’automatizació del procés és un altre factor d’èxit, perquè tant l’emissor com el receptor s’han de preocupar només d’uns mínims detalls. En el cas de l’oient, a més, li permet configurar el seu propi menú amb tants podcasts com vulgui amb lúnica feina de donar l’adreça del show determinat al seu programa agregador.
  3. Per al receptor aquest sistema també suposa l’aventatge de la portabilitat dels continguts, un fet important en l’era de l’mp3.

En defintiva, la clau de l’èxit del podcàsting és que ens permet escoltar allò que volem escoltar, quan, on i com volem fer-ho.

Anuncis
  1. Eli
    febrer 20, 2008 a les 9:19 am

    És un gran avantatge el podcàsting ja que pots consumir continguts sonors -que treus d’Internet- quan tu vols. I, a més, pots escoltar-los tantes vegades com vulguis.

    De cara a la ràdio, ens permet una major flexibilitat d’horaris, clar que també hi ha programes que si no els escoltem en directe, perden la seva essència. Per exemple, les retransmissions de partits (futbol, bàsquet, handbol…). També, el fet que l’escoltem des d’un dispositiu mòbil com un mp3 o el telefon mòbil ens permet l’opció de pausa. Sembla una tonteria però quantes vegades hem estat escoltat quelcom i ens han trucat per telèfon, ens hem despistat… i desprès hem perdut el fil d’allò que estavem escoltant? Doncs ara, podem pausar la reproducció, tornar endarrere, avançar…

    I un punt fort del podcàsting en la ràdio, i depenent segons de quina emisora, tens l’opció de descarregar-te només una secció d’un programa (o unes quantes) però ja no et cal descarregar-te tot el programa.

  2. paticirera
    febrer 20, 2008 a les 9:49 am

    Navegant per la red, he vist que també existeix el videocast, que per cert Toni, podría ser un tema per fer a classe.
    No només existeix casts sonors, sino també visuals. Però el que no acabo d’entendre, és la diferencia entre el videoblog y el videocast.
    Altra pregunta que em plantejo, es, m’algrat les avantatages del podcast, van més endarrerits?. ja que el podcast es penja a Internet però després de l’emissió.

  3. febrer 20, 2008 a les 10:08 am

    A la xarxa, Pati, a la xarxa… Sí, existeix el videocast, o vodcast o vidcast, hi ha diferents maneres de dir-ho. A veure, ja vaig advertir a classe que jo, quan parlo de podcast, em refereixo a l’àudio. Si parlem de vídeo sindicat, llavors utilitzo els termes que acabo d’esmentar. A banda d’això, un videoblog o vlog i un videoodcast o vodcast, són el mateix? Bàsicament, sí. Ara, potser et diria que videoblog fa més referència a la façana, a la pàgina que mostra els vídeos: un blog de vídeos; videopodcast fa més referència a les càpsules, és a dir, a la suma vídeo+RSS.

  4. aTimoneda
    febrer 20, 2008 a les 7:58 pm

    Ahh… ¿pero también existe el llamado “videocast”, Patricia? Veo que te mueves por la red como pez en el agua a la hora de encontrar nuevos temas digitales ehh? jejejeje…
    Supongo que, al igual que la versión de audio, el videocast aportará las mismas ventajas: proporcionar en todo momento imágenes con audio sobre cualquiera de los temas que a cada usuario le interese en ese momento.
    Y… ¿Por qué no?… Creo que es uno de los temas que se podrían tratar alguna de las semanas que quedan de la asignatura.

    Saludos!! 😉

  5. febrer 21, 2008 a les 3:44 pm

    Poder escuchar emisiones de radio que te has perdido es un lujo además hay unas webs que son mejores que el propio programa como por ejemplo la radio francesa arte (http://www.arteradio.com/) que permite escuchar todos los reportajes que han hecho.
    Pienso que escuchar la radio mediante podcast puede ser la salvación de este medio de comunicación que se ve detronado por la televisión (tienes que admitir Toni que es la verdad). Pues nada más, voy a seguir investigando sobre el tema a ver si tengo inspiración para mi blog!

  6. febrer 21, 2008 a les 10:02 pm

    El podcast el veig com una mena de ràdio lliure, on la gent pot dir el que li vingui en gana en aquell moment, de la manera més lliure posible, perquè a la ràdio has de basar-te en unes normes i uns límits. Els podcast no te’ls controla ningú. Això és una gran avantatge també, no creieu?

    És veritat el que diu la Eli, pots avançar el que vols escoltar, enrere, endavant… això també està bé.

  7. Gina
    febrer 21, 2008 a les 10:22 pm

    El podcast passarà a ser la ràdio del futur? Jo crec que no. Segons la meva opinió, estem acostumats (mal actostumats més ben dit) a pensar en “substituts” dels mitjans audiovisuals convencionals.

    M’explico. Pensem en els blogs com si fossin els successors dels diaris. Això no serà així. Pensem en els podcasts com la ràdio del futur. Tampoc crec que sigui així. Hauriem de pensar en els nous mitjans que sorgeixen com a noves possibilitats per als mitjans de tota la vida, com una forma més d’ampliar-ne els seus horitzons, no de fer-los desaparèixer.

  8. febrer 22, 2008 a les 11:30 am

    Té raó la Gina quan diu que pensem en els nous mitjans audiovisuals com a futurs succesors dels mitjans convencionals. No és una idea en la que m’hi havia parat a pensar-hi bé; la ràdia ja fa molt temps que, en teoría, hauria d’haver desaparegut, però sempre estem amb aquest tòpic. Però pensem: quan esteu al cotxe què és el que escolteu? Doncs multipliqueu per tots els cotxes del món i em dieu.

  9. febrer 22, 2008 a les 11:31 am

    ràdia=ràdio

  10. febrer 22, 2008 a les 9:46 pm

    M’agrada el plantejament que has fet Gina! Tens raó…per què sempre tendim a buscar els successors dels mitjans actuals?????

    En el cas dels diaris…potser no estaria tant d’acord amb tu…perqué crec que el futur d’aquest mitjà, està clarament a Internet amb el periodisme on-line…
    Tot i així crec que el podcàsting no té tanta força per arrossegar la ràdio…! Per tant no veig que sigui un mitjà substitutiu sinó complementari.

    La veritat és que la flexibilitat d’horaris que permet el podcàsting i la sindicació de continguts és un avanç impressionant…que pot fer disminuir el consum de la ràdio però crec que és massa arriscat dir que la farà desaparèixer!

  11. febrer 23, 2008 a les 11:50 am

    Ja que heu obert aquest debat… jo penso que en cap moment el podcast substituirà a la ràdio, ja que son diferents.
    El podcast te’l baixes d’Internet i l’escoltes quan vulguis, es un element més d’entreteniment, ja sigui un podcast d’un programa de ràdio o de qualsevol altre tema… El podcast ens pot oferir més llibertat a la hora de transmetre continguts, a l’hora d’ampliar-los,etc. Però ens oblidem d’un aspecte molt important, el directe (per exemple les noticies, o la interactivitat dels oients que truquen, envien sms) i això sols t’ho pot oferir la ràdio. Així que al camí que tot just està començant (fa pocs anys) el podcast, la ràdio no desapareixerà mai

  12. febrer 23, 2008 a les 12:48 pm

    La ràdio duu a l’estat espanyol des dels anys 20 i té un mercat molt ampli amb “clients” consolidats i, com bé diu la Cristina o la Georgina, no crec que ara per ara desaparegui la ràdio.
    A més penso que amb el postcat tenim un inconvenient, que no tots tenim sistemes de connexió a Internet portàtils, i la ràdio sí és portatil.
    Per això veig més factible una vida paral·lela entre els dos sistemes, perquè tot té els seus pros i els seus contres.

  13. febrer 23, 2008 a les 6:22 pm

    La única razón que puede haber para que la radio desaparezca es que el estado decida utilizar el espectro radioeléctrico para la TV unicamente. Lo cual también es dudoso, ya que con la TV digital ya tendremos canales de sobra… a la radio no hay que enterrarla aún. Mientras que sigan habiendo empresas que quieran hacer publicidad en la radio o en los periódicos seguirán exisitendo los medios. Como ya todos sabemos: los publicistas son los amos de los media. Claro que la internet permite un control mucho más exacto de la cantidad de oyentes o lectores, con lo cual quizás la publicidad se decante por utilizar la web exclusivamente en algún momento. Creo que es imposible adivinar lo que nos decanta el futuro en este ámbito.

  14. febrer 24, 2008 a les 9:05 pm

    Jo eprsonalment no crec que els podcast puguin fer desaparèixer a la ràdio, perquè aquest ja és un mitjà molt consolidat i més al nostre país.

    Els podcasts, que cada vegada apareixen més, també està aconseguint, poc a poc, una bona acollida i bastants oients.

    Malgrat això, la gent que escolta la ràdio no és la mateixa que la que escolta podcasts (algú hi haurà imagino, com el teacher!) i per tant cada mitjà tindrà un públic bastant diferenciat, amb interessos diferenciats i gustos també diferenciats.

  15. febrer 24, 2008 a les 10:58 pm

    Hola
    Estoy de acuerdo con Gina en que tenemos la manía de pensar en
    los blogs, los podcast,etc como sustitutos de los medios convencionales y no somos conscientes de que los Nuevos Formatos Digitales lo que hacen es complementar y ampliar los medios tradicionales pero no los sustituyen.

  1. febrer 21, 2008 a les 3:46 pm
  2. febrer 24, 2008 a les 12:59 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: