El podcàsting i la premsa digital

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcàsting, la premsa digital ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. Parlo, bàsicament, dels diaris anglosaxons, perquè en el cas espanyol trobem només coses com el mal anomenat podcast de El Mundo, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris nord-americans o britànics han sabut anar més enllà en la incoporació del podcàsting. Un cas prou interessant és el del rotatiu San Francisco Chronicle, amb un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació.

Més exemples. Una de les ofertes de podcàsting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcàsting (i, sobretot, del vídeo) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimèdia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit dels recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcàsting.