Arxius

Posts Tagged ‘multimèdia’

Interactiva

Març 3, 2008 23 comentaris

Aquest dimarts tindrem una sessió ben interessant. El convidat és Santiago Miralles, director gerent de la CCRTV Interactiva. A les 12h, a l’aula B204 B601. És una oportunitat per conèixer de primera mà com la Corporació explora les noves plataformes interactives per a la difusió dels seus continguts. Així ho planteja a la seva web:

“CCRTV Interactiva és l’empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de crear continguts i difondre els generats tant per Televisió de Catalunya com per Catalunya Ràdio a través dels nous mitjans de comunicació interactius, com Internet, Teletext, telefonia mòbil, agendes electròniques, Televisió Digital Terrestre, etc. i tots aquells que puguin sortir en el futur”.

Categories:televisió, web 2.0 Etiquetes: , ,

Novetats setmanals

febrer 25, 2008 10 comentaris

Aquesta setmana rebaixem una mica el ritme, a Nous Formats Digitals.

  1. Es tracta de gravar una conversa breu entre dues persones (o bé un monòleg, si s’opta per fer-ho individualment) sobre un tema lliure però relacionat amb la comunicació.
  2. Editar aquest arxiu mp3, amb l’Audacity o qualsevol altre editor. Podeu posar-hi música, efectes, etc. en la mesura que vulgueu.
  3. Pujar-lo a un servidor. Recomano blip.tv (caldrà obrir-hi un compte d’usuari), però hi ha altres opcions.
  4. Mostrar el podcast en el bloc, de tres maneres: un mp3 enllaçat (enllaç a la URL de l’arxiu, és a dir, http:/…. .mp3), amb un reproductor flash (quan escrivim l’entrada del bloc, cal posar audio(espai)http//… .mp3 i entre els símbols [ ] al principi i al final.

Aquesta setmana només exigeixo i valoro el podcast i el seu procés. Podeu escriure i comentar allò que vulgueu en els vostres blocs i els dels companys. Evidentment, si teniu recursos, podeu anar fent pel vostre compte, sense haver d’esperar a dijous.

Categories:convergència Etiquetes: ,

El podcàsting i la premsa digital

febrer 23, 2008 18 comentaris

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcàsting, la premsa digital ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. Parlo, bàsicament, dels diaris anglosaxons, perquè en el cas espanyol trobem només coses com el mal anomenat podcast de El Mundo, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris nord-americans o britànics han sabut anar més enllà en la incoporació del podcàsting. Un cas prou interessant és el del rotatiu San Francisco Chronicle, amb un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació.

Més exemples. Una de les ofertes de podcàsting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcàsting (i, sobretot, del vídeo) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimèdia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit dels recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcàsting.

Podcàsting vs ràdio

febrer 20, 2008 40 comentaris

El podcàsting manté una especial relació amb la ràdio, el mitjà que en principi li seria més pròxim (en defintiva, parlen el mateix llenguatge, el de la comunicació sonora). Una relació que a mi m’agrada definir, utilitzant terminologia anglesa, com de “wait and see”. Per què? Doncs perquè, d’una banda, el podcàsting competeix amb la ràdio per característiques i per continguts. Però d’una altra, suposa una oportunitat per a les empreses radiofòniques per ampliar i millorar la seva oferta.

Fins ara, les emissores de ràdio oferien els seus continguts a la xarxa per tres vies: en directe, per streaming o per descàrrega manual. El podcàsting els permet que el procés sigui automàtic, alhora que facilita una major fragmentació de l’oferta. Per les seves característiques, el podcàsting té alguns punts forts davant la ràdio:

  • Trenca la dictadura de l’horari i de la graella de programació.
  • L’usuari té més autonomia i control en l’audició.
  • Facilita la mobilitat.
  • Més especialització i, com a conseqüència, generació de nano audiències.
  • Possiblitat de formats més experimentals.

Davant d’això, què fan les emissores tradicionals? La majoria es limiten a utilitzar la tecnologia del podcàsting per ampliar les opcions de l’oient… perquè escolti allò que ja pot escoltar per les ones. És evident que això millora el producte perquè dóna més autonomia al receptor. Si ens fixem, per exemple, en els podcasts de Catalunya Ràdio, veurem que les possibilitats d’elecció són moltes, de tal manera que l’oient pot triar de forma més detallada allò que li interessa. Quant als continguts, en canvi, no suposa cap novetat. Ara bé, tant en aquest cas com, per exemple, en el de la Cadena SER, les empreses radiofòniques estudien l’opció de generar continguts específics com a podcasts, segons he pogut confirmar en converses amb alguns dels seus responsables. El dia que això sigui una realitat, el binomi ràdio-podcasting farà un salt endavant.

Categories:podcàsting Etiquetes: , ,