Arxius

Posts Tagged ‘ràdio’

Novetats setmanals

febrer 25, 2008 10 comentaris

Aquesta setmana rebaixem una mica el ritme, a Nous Formats Digitals.

  1. Es tracta de gravar una conversa breu entre dues persones (o bé un monòleg, si s’opta per fer-ho individualment) sobre un tema lliure però relacionat amb la comunicació.
  2. Editar aquest arxiu mp3, amb l’Audacity o qualsevol altre editor. Podeu posar-hi música, efectes, etc. en la mesura que vulgueu.
  3. Pujar-lo a un servidor. Recomano blip.tv (caldrà obrir-hi un compte d’usuari), però hi ha altres opcions.
  4. Mostrar el podcast en el bloc, de tres maneres: un mp3 enllaçat (enllaç a la URL de l’arxiu, és a dir, http:/…. .mp3), amb un reproductor flash (quan escrivim l’entrada del bloc, cal posar audio(espai)http//… .mp3 i entre els símbols [ ] al principi i al final.

Aquesta setmana només exigeixo i valoro el podcast i el seu procés. Podeu escriure i comentar allò que vulgueu en els vostres blocs i els dels companys. Evidentment, si teniu recursos, podeu anar fent pel vostre compte, sense haver d’esperar a dijous.

Anuncis
Categories:convergència Etiquetes: ,

Podcàsting vs ràdio

febrer 20, 2008 40 comentaris

El podcàsting manté una especial relació amb la ràdio, el mitjà que en principi li seria més pròxim (en defintiva, parlen el mateix llenguatge, el de la comunicació sonora). Una relació que a mi m’agrada definir, utilitzant terminologia anglesa, com de “wait and see”. Per què? Doncs perquè, d’una banda, el podcàsting competeix amb la ràdio per característiques i per continguts. Però d’una altra, suposa una oportunitat per a les empreses radiofòniques per ampliar i millorar la seva oferta.

Fins ara, les emissores de ràdio oferien els seus continguts a la xarxa per tres vies: en directe, per streaming o per descàrrega manual. El podcàsting els permet que el procés sigui automàtic, alhora que facilita una major fragmentació de l’oferta. Per les seves característiques, el podcàsting té alguns punts forts davant la ràdio:

  • Trenca la dictadura de l’horari i de la graella de programació.
  • L’usuari té més autonomia i control en l’audició.
  • Facilita la mobilitat.
  • Més especialització i, com a conseqüència, generació de nano audiències.
  • Possiblitat de formats més experimentals.

Davant d’això, què fan les emissores tradicionals? La majoria es limiten a utilitzar la tecnologia del podcàsting per ampliar les opcions de l’oient… perquè escolti allò que ja pot escoltar per les ones. És evident que això millora el producte perquè dóna més autonomia al receptor. Si ens fixem, per exemple, en els podcasts de Catalunya Ràdio, veurem que les possibilitats d’elecció són moltes, de tal manera que l’oient pot triar de forma més detallada allò que li interessa. Quant als continguts, en canvi, no suposa cap novetat. Ara bé, tant en aquest cas com, per exemple, en el de la Cadena SER, les empreses radiofòniques estudien l’opció de generar continguts específics com a podcasts, segons he pogut confirmar en converses amb alguns dels seus responsables. El dia que això sigui una realitat, el binomi ràdio-podcasting farà un salt endavant.

Categories:podcàsting Etiquetes: , ,