Algunes eines web 2.0

Un llistat de recursos que us poden ser útils. Totes suposen l’ús del web com a plataforma, un dels principis característics de les aplicacions del Web 2.0 segons O’Reilly. És només una tria que fa l’autor del text, entre moltes altres opcions. Jo hi afegiria la meva eina preferida per a escoltar i compartir música, last.fm.

El web 2.0: social i tecnològic

Dues presentacions per anar entenent el Web 2.0:

• “De la Societat de la Informació a la Societat Xarxa“, de Genís Roca.
• “Del ego al lego“, de Josep M. Ganyet.

Què és el Web 2.0?

El tema d’aquesta setmana a l’assignatura Nous Formats Digitals és el Web 2.0. De fet, és un concepte paraigua que dóna aixopluc a moltes aplicacions i projectes que anirem veient durant el trimestre. Per això és important que intentem entendre què signfiica, més enllà que pugui tractar-se d’una etiqueta més o menys encertada, més o menys sòlida.

De què estem parlant? El concepte té el seu origen en una tempesta d’idees entre la gent d’O’Reilly Media i MediaLive International per preparar una conferència, a mitjan 2004. La principal referència bibliogràfica és l’article de Tim O’Reilly titulat What is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software (el portal de la Societat de la Informació, de Telefónica, n’ofereix una versió en castellà). Des de la seva aparició, el terme s’ha anat popularitzant i ara mateix és omnipresent. Això no vol dir, no obstant, que no hi hagi veus crítiques o, com a mínim, escèptiques, a l’entorn d’aquesta idea. Entre elles, em sembla interessant l’article de Carlos Scolari i Hugo Pardo Kuklinski, autors del blog Digitalismo i professors de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, on condueixen el Grup de Recerca d’Interaccions Digitals. Un text que convida a reflexionar sobre la facilitat amb què s’escampen nous termes relacionats amb Internet i que sovint serveixen per tornar a nomenar realitats ja conegudes.