Pàgina d'inici > nfdUIC, videojoc, web 2.0 > Mike Phillips

Mike Phillips

L’ús i/o l’abús dels videojocs és un dels temes que ha generat més conversa als blocs dels alumnes de Nous Formats Digitals. És un diàleg que es pot estendre a la relació entre les persones i la tecnologia.

La discussió és interessant i molt viva, i per això he decidit publicar aquesta entrada sobre el cas de Mike Phillips, “gamer and freelance technology writer“. No en dic res més per tal de no condicionar el visionat d’aquest vídeo.

Advertisements
Categories:nfdUIC, videojoc, web 2.0 Etiquetes: , ,
  1. paticirera
    Març 11, 2008 a les 2:39 pm

    Sense paraules. Es molt trist que un noi tan jove acabi d’aquesta manera. Estar calr que l’addicció pot arribar a ser un problema social i que segur que hi ha més casos dels que ens pensem

  2. Març 11, 2008 a les 2:44 pm

    Patricia, em sembla que no has entès el vídeo. Aquest noi, Mike Phillips, només té mobilitat en un dit de la mà esquerra. Va néixer amb una lesió medular que el paralitza. Fins i tot necessita ajuda artificial per respirar. La tecnologia digital és precisament l’eina que li permet jugar, escriure i disfrutar de la música. No estem parlant d’un nadiu digital, només, sinó d’algú que viu en bona part gràcies al digital. Per tant, res de res d’adicció i res d’acabar d’aquesta manera. El sentit del vídeo és tot el contrari del que comentes.

  3. paticirera
    Març 11, 2008 a les 3:24 pm

    Dons és el que he entés per les imatges. Tampoc he entés qué feien les dones en uan sala veient un videojoc o el que fos. En tot cas, m’alegro que meu el punt tragèdic que he posat hagi sigut un malentés i que el noi pugui disfrutar del que li agrada fer malgrat les seves limitacions.

  4. Març 11, 2008 a les 3:32 pm

    Els teus dos comentaris, però, em semblen significatius. Potser m’equivoco, però tinc la sensació que en el primer, quan es tractava de parlar d’una suposada adicció, el teu to era molt crític. En el segon, en canvi, no mostres el mateix nivell d’entusiasme que abans de crítica.

  5. Març 11, 2008 a les 9:03 pm

    Patricia: Por favor intenta mirarte con detenimiento el contenido antes de hacer un comentario. Es que lo que has dicho es una ofensa gravísima contra una persona que relamente no se lo merece.

    Sobre el vídeo: Primero que nada, para los que no han reconocido una de las cosas mas significativas del vídeo: Los juegos son Unreal Tournament 2003 y World of Warcraft, ambos juegos ONLINE y multijugador. Sobre todo WoW requiere el juego en equipo. Por qué digo que esto es importante? Mike ha conseguido un contacto social a través de la tecnología que le lleva más allá de cualquier cosa que en su situación es posible. En un videojuego se encuentra ENTRE IGUALES, con ninguna otra actividad podría desarrollarse una situación así.

  6. Març 11, 2008 a les 9:09 pm

    Més encara, Edu. Si t’hi fixes, hi ha un moment en què el noi fa broma d’algun altre jugador amb qui comparteix la partida online en aquell moment 🙂

  7. Març 11, 2008 a les 9:15 pm

    Impresionante, sin palabras. Aunque muchas veces la tecnología digital comporta connotaciones negativas creo que en este video queda demostrado lo positivo. En muchos casos, gracias a la tecnología, muchas personas con alguna discapacidad física pueden sobrellevarlo mejor. Ahora mismo no recuerdo bien si fue en el “make over” extranjero o en el español ( esta casa era una ruina)… Bueno, me explico, el problema que tenía la familia era que el padre se había quedado ciego o estaba perdiendo la vista. Entonces, el programa les presentó a un chico que era arquitecto. Hasta aquí normal, lo sorprendente es que era ciego. Un arquitecto ciego. Explicaron que se dedicaba a la construcción de espacios para discapacitados visuales. La verdad es que me impacto mucho.
    Al cabo de unos días me vino a la mente el tema, y busque cosas relacionadas con el. Por desgracia no encontré como era posible que pudiera “ ver ” lo que diseñaba. Pero la verdad, es que si no existiera estos tipos de tecnologías… no tendrían oportunidades.

  8. Març 11, 2008 a les 9:32 pm

    Por cierto, os voy a contar una anécdota personal. Tengo un primo con 5 años que por desgracia nació con un tumor en cada ojo. La mala suerte ha hecho que le falte el ojo izquierdo aunque ve totalmente por el que ha conseguido salvar. Cuando empezó con el tratamiento tenía 9 meses y recuerdo que en el hospital unos de los enfermeros se sentaba cada día con él una hora por la mañana y otra por la tarde, a jugar a videojuegos. La verdad es que me extrañó mucho, de hecho me mosqueé bastante, yo que estaba en contra de videojuegos a niños tan pequeños… Pues el enfermero me explicó que gracias a esto, niños tan pequeños desarrollaban mayor campo de visión en el ojo sano.
    Conforme mi primo ha ido creciendo los videojuegos se han ido complicando y, desde el año y medio, es mi primo quien juega con ellos. (Son unos juegos especiales) Gracias a esto solo tiene una disminución física mínima. Además, ha desarrollado mejor capacidad auditiva y de reflejos.

  9. Març 11, 2008 a les 9:54 pm

    Gràcies per aquesta aportació, Yaiza, enriqueix el post i la conversa.

  10. Eli
    Març 11, 2008 a les 10:24 pm

    Impresionat el vídeo!
    És amb casos com aquests que et dones compte que la tecnologia pot ser una eina imprescindible en la nostra vida, que tothom li pot treure profit i que per molt distant o fred que sembli es poden dur tasques socialitzadores.
    És una passada veure els ànims i la passió que Mike Philips posa en els videojocs, la tecnologia, la fotografia… M’alegro un munt per ell, perquè hagi pogut trobar quelcom que l’ajudi a divertir-se i perquè és un exemple per a persones que tenen alguna discapacitat. Això ens demostra que mai no ens hem de rendir, que sempre hi podem trobar una solució.
    Torno a dir: IMPRESIONANT!

    Eli ^^

  11. Eli
    Març 11, 2008 a les 10:27 pm

    Uixxx… se m’oblidava. Yaiza, lo que nos cuentas también es una pasada. Y es que las consolas te permiten desarrollar los sentidos, los reflejos… A medida que vas jugando, te vas adaptando y adaptando, empiezas niveles más difíciles pero tras práctica los superas. Es lo que dice Albert Murillo, para nosotros practicar es aprender y mejorar, no hace falta hacerlo bien a la primera, si fallamos lo volvemos a intentar, pero nunca hemos de tirar la toalla, sino levantarnos y volver al ataque. (Geniales palabras éstas).

    Eli ^^

  12. jeinlalala
    Març 12, 2008 a les 10:41 am

    En los ordenadores de la UIC no se pueden ver los videos así que no sé…
    Bueno, en realidad no sé de videojuegos. Alguna vez cuando vuelvo a la patria juego con mis amigos al juego de fútbol, pero se desperan enseguida porque soy un desastre. Yo sólo he tenido la Game Boy gris (creo que aún está por casa de mis padres) y con el juego de ‘Dong King Kong’, pero nunca me lo pasé.
    No me gustan jugar pero cuando alguien lo hace me quedo embobada mirando.

  13. Març 12, 2008 a les 2:01 pm

    uf…!Quines imatges més dures…

    Sóc la primera que he discutit sobre el tema d’abusar sobre els videojocs però davant d’això, dic i diré que és una eina genial per poder anar evolucionant, com ho està fent Mike.

    Em sembla genial que la tecnologia en aquest cas pugui fer més portable una situació com aquesta i que a més a més ajudi a Mike a tenir ”contacte social” com a dit l’Edu. Un contacte social que costa molt d’aconseguir quan es tenen aquests problemes.

    Increïble.

  14. Gina
    Març 12, 2008 a les 6:44 pm

    Sense paraules, la veritat. Crec que aquest vídeo farà veure a més d’un els videojocs amb uns altres ulls.

  15. paticirera
    Març 12, 2008 a les 7:34 pm

    Edu, Toni, no era mi intención ofender a nadie. Simplemente he malentendido el video, me sabe mal que me hayáis malinterpretado. Luego lo he mirado dos veces más y he rectificado. Pido disculpas si he ofendido a alguien

  16. aTimoneda
    Març 13, 2008 a les 2:04 am

    La verdad es que la crudeza de las imágenes habla por sí sola.
    Por un momento yo también creía que el pobre crío estaba así (paralítico) por haber abusado en exceso de algún videojuego y haberse tirado por una ventana o algo asi a lo spiderman jajajajja… (se ven tantas cosas raras…)
    Pero viendo que ese problema es de naciemiento y que la tecnología digital no le ha perjudicado sinó que le ha beneficiado en gran medida, como dice Gina, el video hace replantearse la mala fama de los videojuegos.

  17. Març 13, 2008 a les 1:15 pm

    eeiss blocairesss!!!..que dir d’aquest video? doncs sincerament m’he quedat flipat elque he vist. Doncs jo resumira tot el video amb una frase: una imagen vale más que mil palabras!!!..xke la veritat es que aquest noi paralític i que estigui tan viciat sl videojoc, que en aquest cas no el perjudica, sinó que el beneficia en l’àmbit de contacte social. Crec que més d’un és quedarà sense paraules en veure aquest video.
    ¿Què us sembla blocaires? ¿creieu que els videojocs sempre tenen un sentit negatiu?

    * N E L L Y*

  18. Març 13, 2008 a les 9:02 pm

    No sé, estem aquí parlant com si tothom anés pel carrer amb una escopeta o algo… que jo sapiga no he vist mai ningú tirar-se d’una finestra o la gent amb pistoles pel carrer, per què ho exagereu tant?

    Els videojocs són un bon mètode per oblidar els mals dies i per fer passar bons moments a gent que té salut i a gent que no té aquesta sort, i pateix una malaltía, i en aquest cas veiem una sortida per a aquest noi per a poder fer alguna cosa que li agrada sense problemes. Realment, aquest noi ho mereix tot.

  19. Març 14, 2008 a les 3:54 pm

    La veritat és que no havia vist aquest vídeo i m’he quedat impressionat, no tinc paraules.

    Jo des de petit m’he sentit atret pels videojocs i va arribar el moment que ja vaig deixar de jugar perquè m’avorria.

    El del vídeo m’ha superat i encara que intentin dir-nos per activa i per passiva que els videojocs són dolentíssims, hem pogut veuere fins on pot arribar la tecnologia.

    IMPRE-SSIONANT

  20. Març 16, 2008 a les 1:35 pm

    Em sembla molt ‘heavy’ aquest videos. Es una superacio personal d’aquest noi pero la veriat es que en alguns moments set fa un nus a la gola ja que hi han imatges una mica impactant.Per una altre part crec que aquest ni te un gran merit ja que ell te tot el dret de disfrutar del videojocs com tothom. La veritat es que es un video una mica dur pero viure en aquestes condicions tambe!!!
    Es impactant veure totes les eines que utilitza!!
    Desde aqui un anim molt gran a la gent amb problemes d’aquest tipus.

  21. Pol
    Març 16, 2008 a les 2:00 pm

    Aquí amb imatges com aquestes es on de veritat es demostra com els videojocs poden ayudar a la vida dels demés, sempre y quan els hi donem el temps que requereix i no abusem d’ells.

    Aquet noi, en Mike, potestablir contactes socials, pot disenyar coses, pot entretenirse i el mes important pot treballar d’allo que més li agrada gracies al seu MAC es a dir gracies a la tecnologia.

    Crec que molts cops es parla malament dels videojocs en el mitjan de telecomuniació però xq nomès veuen imatges de violència però en el cas del WoW, com bè ha dit el Edu es essencial la xarxa social y encara que no ho fos es impresonant veue com un persona amb aquet problema pugui desarrollarse tactilment amb un sol dit totes les funcions `d’un ordinador.

    Esta clar que sense tecnologia no hi hauria progres, ni en aquet cas, calitat de vida

  22. oscardorado
    Març 16, 2008 a les 4:19 pm

    Els videojocs son un exemple clar de com avança la tecnologia. Els vdieojocs han experimentat un cambi molt important i han madurat moltísim desde els seus inicis. Estan milloran dia a dia i cada cop son més reals.L´ús d´internet en molts dels jocs favoreix la jugabilitat i fa que les videoconsoles encara siguin més grans.

  23. Març 16, 2008 a les 10:02 pm

    No quiero explicar algo parecido a Yaiza ni repetirme. Pero tambien tengo un caso cercano. Un primo hermano, al nacer el ´médico le apretó demasiado al cabeza y le provocó un retraso. Desde entonces mi primo creció a un ritmo distinto y tuvo deficiencias. Entre otras sus manos estan deformadas. Y le cuesta hacer movimientos. Pues a través de los videojuegos se obligaba sin darse cuenta, porque su cabeza estaba en el juego, a mover los dedos y ganar movilidad.

    Como en muchas cosas, ni todo es solo malo ni todo es solo bueno.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: