Arxius

Archive for the ‘podcàsting’ Category

El podcàsting i la premsa digital

febrer 23, 2008 18 comentaris

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcàsting, la premsa digital ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. Parlo, bàsicament, dels diaris anglosaxons, perquè en el cas espanyol trobem només coses com el mal anomenat podcast de El Mundo, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris nord-americans o britànics han sabut anar més enllà en la incoporació del podcàsting. Un cas prou interessant és el del rotatiu San Francisco Chronicle, amb un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació.

Més exemples. Una de les ofertes de podcàsting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcàsting (i, sobretot, del vídeo) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimèdia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit dels recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcàsting.

Podcàsting vs ràdio

febrer 20, 2008 40 comentaris

El podcàsting manté una especial relació amb la ràdio, el mitjà que en principi li seria més pròxim (en defintiva, parlen el mateix llenguatge, el de la comunicació sonora). Una relació que a mi m’agrada definir, utilitzant terminologia anglesa, com de “wait and see”. Per què? Doncs perquè, d’una banda, el podcàsting competeix amb la ràdio per característiques i per continguts. Però d’una altra, suposa una oportunitat per a les empreses radiofòniques per ampliar i millorar la seva oferta.

Fins ara, les emissores de ràdio oferien els seus continguts a la xarxa per tres vies: en directe, per streaming o per descàrrega manual. El podcàsting els permet que el procés sigui automàtic, alhora que facilita una major fragmentació de l’oferta. Per les seves característiques, el podcàsting té alguns punts forts davant la ràdio:

  • Trenca la dictadura de l’horari i de la graella de programació.
  • L’usuari té més autonomia i control en l’audició.
  • Facilita la mobilitat.
  • Més especialització i, com a conseqüència, generació de nano audiències.
  • Possiblitat de formats més experimentals.

Davant d’això, què fan les emissores tradicionals? La majoria es limiten a utilitzar la tecnologia del podcàsting per ampliar les opcions de l’oient… perquè escolti allò que ja pot escoltar per les ones. És evident que això millora el producte perquè dóna més autonomia al receptor. Si ens fixem, per exemple, en els podcasts de Catalunya Ràdio, veurem que les possibilitats d’elecció són moltes, de tal manera que l’oient pot triar de forma més detallada allò que li interessa. Quant als continguts, en canvi, no suposa cap novetat. Ara bé, tant en aquest cas com, per exemple, en el de la Cadena SER, les empreses radiofòniques estudien l’opció de generar continguts específics com a podcasts, segons he pogut confirmar en converses amb alguns dels seus responsables. El dia que això sigui una realitat, el binomi ràdio-podcasting farà un salt endavant.

Categories:podcàsting Etiquetes: , ,

Per si volem posar-hi música

febrer 20, 2008 29 comentaris

Una manera de donar personalitat a un podcast és la selecció musical que l’acompanya. Si volem posar-hi música, l’aposta en el món del podcàsting és la música lliure. Alguns recursos:

I si voleu més opcions, les trobareu a l’apartat de música per a podcasts de Podcastellano.

Algunes claus del podcàsting

febrer 20, 2008 17 comentaris

Tot i que les primeres proves del podcàsting daten del 2001, la seva aparició pública es produeix al llarg de la segona meitat de l’any 2004. Des d’aquest moment, el creixement i la popularització d’aquesta eina es produeixen amb una notable rapidesa. El 2005, l’Oxford University Press, el servei de publicacions encarregat de l’edició i actualització dels diccionaris de la Universitat d’Oxford, considera el terme podcast com la paraula de l’any. D’altra banda, a principis del 2006, Google ofereix 81,3 milions d’entrades amb la paraula podcast i 33,7 milions amb podcàsting. Deu mesos després, les xifres són de 224 milions i 63,7 milions, respectivament. I a banda de les xifres, en només dos anys el podcàsting s’estén en àmbits molt diversos, des de la tecnologia fins a l’empresa, passant pels mitjans de comunicació, la política, l’oci, l’ensenyament o la cultura.

Quines claus expliquen aquest creixement exponencial del podcàsting?

  1. Des de la perspectiva de l’emissor, el podcàsting fa possible un augment notable del número de comunicadors. És a dir, la seva senzillesa el posa a l’abast de moltes persones, que tenen un altaveu que no havien tingut fins ara per expressar allò que els interessa, els preocupa o, simplement, volen dir.
  2. L’automatizació del procés és un altre factor d’èxit, perquè tant l’emissor com el receptor s’han de preocupar només d’uns mínims detalls. En el cas de l’oient, a més, li permet configurar el seu propi menú amb tants podcasts com vulgui amb lúnica feina de donar l’adreça del show determinat al seu programa agregador.
  3. Per al receptor aquest sistema també suposa l’aventatge de la portabilitat dels continguts, un fet important en l’era de l’mp3.

En defintiva, la clau de l’èxit del podcàsting és que ens permet escoltar allò que volem escoltar, quan, on i com volem fer-ho.

La paraula “podcasting”

febrer 18, 2008 28 comentaris

Un dels aspectes que genera debat a l’entorn del podcàsting és el de l’etimologia del terme. En general, podriem parlar de dues versions:

  1. Una apunta que Podcasting deriva de la suma de les paraules iPod (el famòs reproductor d’Apple) i broadcasting. Dit això, cal afegir que ni cal un iPod per escoltar podcasts ni el senyor Steve Jobs va tenir res a veure amb l’aparició del podcàsting.
  2. L’altra apunta al significat de la paraula pod com a càpsula. Si ho estirem una mica més, encara hi ha qui atribueix a les sigles pod la condició d’acrònim de personal on demand, una expressió que reflecteix la idea de personalització associada al podcàsting.

La primera referència pública al podcàsting la va fer el periodista del diari The Guardian, Ben Hammersley, en un article titulat Audible Revolution, publicat el 12 de febrer del 2004. Hammersley proposava diversos termes, entre ells el de podcàsting. El cas és, però, que la referència a l’iPod prové de l’aplicació que l’ex-locutor de la MTV, Adam Curry, un dels pares del podcàsting, va llançar a finals del 2003, amb l’objectiu de sincronitzar els continguts sonors descarregats de la xarxa mitjançant RSS amb el seu reproductor de música digital portátil.

Curry va ser una de les persones que van contribuir de forma decisiva al naixement del podcàsting, al costat de Dave Winer, blogger i desenvolupador de software. El gener del 2001, Winer va aconseguir per primera vegada adjuntar un arxiu sonor a un document RSS, de tal manera que va fer possible la tecnologia necessària per al podcàsting.

(per què escric podcàsting amb accent obert a la a?)

El podcàsting: concepte

febrer 18, 2008 28 comentaris

rssauriculars.jpgEl podcàsting és el tema que treballarem aquesta setmana a nfdUIC. De què estem parlant?

Es tracta de la distribució d’arxius sonors a través d’Internet de forma automatitzada mitjançant l’anomenada sindicació de continguts. Si ho volem resumir, podem arribar a establir la fòrmula “podcasting=mp3+RSS”, amb el matís que hi ha altres formats de so més enllà de l’mp3 i, també, altres opcions de sindicació.

Com en el cas dels blocs, la clau rau en els anomenats fils de subscripció. Mitjançant aquesta tecnologia, l’oient ja no ha d’anar a una determinada pàgina web a buscar els continguts que li interessen, sinó que els documents li arriben de forma automàtica a l’ordinador, ja sigui a través d’un programari determinat (anomenat agregador) o bé a través d’una determinada aplicació online. Això canvia la foma de navegar per Internet i atorga a l’oient el control de tot el procés.

Al mateix temps, però, el podcàsting posa a l’abast de qualsevol persona, amb uns mínims coneixements tècnics, la possibilitat de convertir-se en creador de continguts sonors i de distribuir-los a través de la Xarxa a una audiència potencialment universal.

Categories:podcàsting Etiquetes: , , , ,