Pàgina d'inici > podcàsting > El podcàsting i la premsa digital

El podcàsting i la premsa digital

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcàsting, la premsa digital ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. Parlo, bàsicament, dels diaris anglosaxons, perquè en el cas espanyol trobem només coses com el mal anomenat podcast de El Mundo, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris nord-americans o britànics han sabut anar més enllà en la incoporació del podcàsting. Un cas prou interessant és el del rotatiu San Francisco Chronicle, amb un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació.

Més exemples. Una de les ofertes de podcàsting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcàsting (i, sobretot, del vídeo) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimèdia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit dels recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcàsting.

Anuncis
  1. Eli
    febrer 23, 2008 a les 9:24 pm

    Quan nosaltres arribem a la tecnologia, els estadunidencs ja ens porten mil voltes. És el que passa per ser tan endarrerits…

    És interesant l’ús que descrius que fa la premsa amb els suports d’internet. Suposo que al final això també arribarà a Espanya, i no només com el robot del Mundo. És una forma d’aproximar-se encara més al lector i sobretot donant-li allò que vol.

  2. febrer 23, 2008 a les 11:14 pm

    Em sembla una idea genial la utilització del podcast com a alternativa als correus electrònics o a les cartes al director que fan els lectors per donar les seves opinions.

    Aquests podcasts es penjen a la xarxa, i d’aquesta manera es poden publicar tots.

    També estic d’acord amb la Eli, perquè Espanya som un país endarrerit, sempre anem per sota dels Estats Units. Però esperem que aquí també arribin aquestes alternatives tan originals.

  3. fisasytimoneda
    febrer 24, 2008 a les 11:57 am

    La utilització del podcast en la premnsa digital és una bona idea, encara que penso, que no és el mateix, llegir un diari (físic) que escoltar-lo per podcasts. Jo crec, primer de tot, que són dues maneres diferentes de poder tenir continguts d’actualitat, reportatges, etc. i, que com a conseqüència d’això, també és pot veure reduïda la compra de diaris al Quiosc, o no? ¿què en penseu?

    Pel que fa al desenvolupament de la tecnologia aquí Espanya, haig de dir que estic d’acord amb les idees que han plasmat tant l’Eli com la Silvia, és a dir, que Espanya està o ha estat sempre procès lent d’innovació pel que fa a les noves tecnologies.

    *N E L L Y*

  4. Eli
    febrer 24, 2008 a les 12:09 pm

    Jo no crec que els podcast puguin suplir la premsa principalment perquè no és el mateix redactar una notícia per a la premsa que per a la ràdio. I això és el que veiem a comunicació informativa i escrita. En la premsa pots escriure tot el que vulguis: dades, xifres, paraules complicades… en canvi en la ràdio no pots donar tanta informació perquè la retenció de l’oient és molt curta. I per això cal repetir les coses una i altra vegada. Així que són dos estils de fer notícies molt diferents i no crec que un pugui remplaçar a l’altre.

    Eli ^^

  5. febrer 24, 2008 a les 2:44 pm

    El NYT tiene una oferta realmente increíble de podcast. Hasta he encontrado uno que a mí me ha gustado: El “Really” que describe fenómenos de todo tipo (el de esta semana trata de los ataques cerebrales, los cuales no siempre son detectados con certeza). Realmente me parece muy singular la cantidad de podcasts que ofrecen y sobre todo la variedad, aunque la mayoría son un poco largos para mi gusto (los hay de casi una hora).

    Aunque no haya en España nada parecido, lo que por ejemplo tiene La Vanguardia tampoco se ha de despreciar: Siempre hay 3 o 4 noticias que están apoyadas por un vídeo. Parece que nos hemos saltado los podcasts para pasar directamente al audiovisual. Claro que siempre son noticias muy cortas, y son copias de los informativos de la TV, pero al fin y al cabo es vídeo en un periódico digital.

  6. Pol
    febrer 24, 2008 a les 4:22 pm

    La verdad es que los podcast nunca podran siprimir ál perdiodico físico.
    Estoy totalmente de acuerdo con lo que dice Eli, en un preiódico puedes dar gráficos, cifras y muchas cosas más´.
    A parte al menos jo prefiero ver que escuchar, por eso encuentro que el periódico digital como La Vanguardia está muy bien que juega con texto e imágenes….

  7. febrer 24, 2008 a les 4:40 pm

    Comparar el podact con un periódico, es lo mismo que comparar la radio que con un periódico, ya que el podcast es “la radio” pero en ordenador.
    Creo que el podcast tiene más ventajas que la versión digital de un periódico. Según mi experiencia, cuando quieres entrar en la versión digital de un periódico, sólo sale la portada. Tienes que inscribirte para ver la noticia entera. Además, es más cómo escuchar que no tener que ir moviendo el ratón de arriba abajo, al final la acabas leyendo por encima.
    Si que es verdad que las dos son breves y que puedes verlas o escucharlas cuantas veces quieras.

  8. febrer 24, 2008 a les 5:36 pm

    Ian, jo crec que no es reduiria la venda de diaris al quiosc, les persones compren el diari i el llegeixen allà on poden, quan volen i com volen, mentre prenen el cafè, esperen el tren, van amb tren, als semàfors… (una mica complicat). En canvi, els podcast de premsa digital comporten un… “encendre l’ordinador, connectar-se a la xarxa, buscar els podcast interessants…”, una feina.

    Està bé això de complementar la premsa de sempre amb el podcasting, perquè es una altra manera d’informar, potser més amena. Però sempre haurà de ser un llenguatge més treballat tenint en compte que quan una persona llegeix el diari, només està llegint allò que està redactat i, quan algú escolta un arxiu sonor, segurament está fent una altre cosa a la vegada per tant, com diu l’Eli, la capaçitat de retenció de l’oient és més curta.

    Jo estic a favor de que els podcast siguin un enllaç d’interacció amb els oients perquè sinó es una feina una mica feixuga per a aquells qui volen interconectar amb el que s’està debatin i no ho poden fer.

  9. Pol Smith
    febrer 24, 2008 a les 5:57 pm

    Això és el que en gran part li falten al podcasts de les emisores de ràdio: continguts digitals específics, que no siguin els mateixos que els de la ràdio.

    Crec que tant treballadors de mitjans de comunicació com polítics (i qualsevol persona) podrien, al igual que cada cop tenen més blogs, tenir també podcasts. Es veu com quelcom bastant complicat, però es tracta senzillament d’un nou format: utilitzar audio en comptes de text.

  10. sara osuna
    febrer 24, 2008 a les 6:00 pm

    Yo estoy de acuerdo con Laura. No creo que el podcasting suprima o reduzca la venta de periodicos. Entre otras cosa, porqué los periodicos te ofrecen cosas que el podcasting no pude, como las imagenes, gráficos, etc. Además puedes leer un periodico en cualquier sitio, mientras que para escuchar un podcast tienes que estar delante de un ordenador o almenos haber dedicado tiempo para poder bajartelo a tu mp3 o PDA.

  11. febrer 24, 2008 a les 6:19 pm

    No hay que decir que las ventas de los periódicos puedan bajar por la existencia de los podcasts, ya que siempre se puede complementar la prensa escrita con los podcasts. Además, aunque contengan la misma información, nunca se le presta toda la atención a lo que se está escuchando, porque casi siempre estás haciendo algo más.

  12. febrer 24, 2008 a les 7:07 pm

    Aunque nosotros no creamos que las ventas de periódicos puedan reducirse, sí que lo creen los editores de diarios, ya que, como bien he leído arriba, las noticias que los diarios cuelgan en sus páginas están incompletas o betadas para usuarios registrados. Lo que me hace pensar que ellos mismos creen que pueden reducir sus ventas y por eso te ponen la miel en los labios y así compres su diario.

  13. laia altayó
    febrer 24, 2008 a les 7:54 pm

    Crec que un diari a banda dels seus formats escrit i digital. On fins fa poc la informació en el cas de la premsa escrita venia en text i amb alguna foto en funció de la importància de la notícia, i en el cas de la premsa digital la informació venia complementada amb quasi sempre vàries imatges a més del text, i en el cas de les més importants també amb algun video. Tot això requeria d’estar allà, davant del diari. Ara amb els podcasts pots descarregar-te la informació que t’interessa i escoltar-la allà on vulguis, com vulguis i quan vulguis.

  14. raqferllom
    febrer 24, 2008 a les 8:12 pm

    Sa veritat és que comparat sa oferta de podcast de El Mundo i sa dels demés podcast americans, l’espanyol és una “cutrada”. Es nota que encara no tenim gens assumit aquest tipus de mitjans i que anam molt per endarrere.

    Per altra banda me pareix molt bona idea això d’afegir elements d’àudio en una pàgina d’un diari. Dóna moltes facilitats i és molt més còmode a l’hora d’estar al dia de les notícies poder escoltar comentaris sobre aquestes. Això és una mostra de que els diaris s’intenten posar al dia front la possible baixada del consum de diaris en format paper.

  15. febrer 24, 2008 a les 9:12 pm

    En España somos unos retrasados de todo. Siempre vamos los últimos de la cola. ¿Tanto miedo nos da avanzar? Da igual lo que sea, somos últimos.

    Cambiando de tema.. es interesante el uso que hacen con la prensa tradicional y el podcast. Lo veo una buena complementación. Aunque en un diario siempre encontrarás noticias más detalladas ya que la gente no tenemos mucha capacidad de retención y por lo tanto, cuando es halbado tienes que ir a los temas de manera directa.

  16. febrer 24, 2008 a les 10:30 pm

    Lo que está claro es que tenemos que poner la mirada fuera para poder adelantar a España en el campo de la tecnología y los media. Pero es un poco aburrido no tener iniciativa y limitarse a copiar de un sitio y a veces ni desarrollar las ideas. No sé, estaría bien ser pionero en algo. De todas maneras el post es una pasada. Al final los diarios haciendo video y todos los soportes evolucionando, me parece divertido pero da miedo al mismo tiempo no saber donde llegaremos.

  17. giserra
    febrer 24, 2008 a les 10:37 pm

    No em sembla tan bona idea. El canvi de mitjà implica un canvi en el format del contingut. El procés d’interiorització d’una notícia no és el mateix llegint-la que escoltant-la. La tecnologia és bona, però no sempre subsituïnt el que hi havia no sempre serà un encert.

  18. febrer 25, 2008 a les 10:23 am

    Me parece genial!!

    Creo que es una nueva manera, original y divertida, de expresar tu opinión. Es una manera más clara que permite,además de dar tu opinión, que el lector se de cuenta del enfasis y tono con el que quieres expresarte.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: