Pàgina d'inici > videojoc > La Cultura del Videojoc

La Cultura del Videojoc

Canvis d’última hora. Avancem la sessió sobre oci digital, que farem aquest dijous 6 de març. Anirà a càrrec d’Albert Murillo, autor del podcast i vodcast La Cultura del Videojoc i membre de l’equip del programa de Catalunya Ràdio, Generació digital.

Anuncis
Categories:videojoc Etiquetes: , ,
  1. Eli
    Març 4, 2008 a les 10:18 pm

    Wowowo! Que bé! La veritat és que en tenia ganes. jejej.

    Així que aquesta setmana hem de parlar sobre Internet i la tv i a partir de dijous sobre l’oci digital, no?

    Jo ja vaig veure el vodcast, i està força bé, sobretot per enganxar-s’hi ara que només porta 5 capítols! 😉

    Eli ^^

  2. Març 5, 2008 a les 7:21 am

    Bon dia blocaires!!!…em sembla que tots estàvem esperant aquesta sessió ja que tractarà sobre un dels temes d’actualitat: els videojocs. ¿Què dir dels videojocs? doncs que és un dels games més famosos i als quals, nosaltres, els teenegers som els principals usuaris!!!…o no blocaires? ¿què en penseu?

    *N E L L Y*

  3. Març 5, 2008 a les 10:55 am

    jajaja si si, la veritat és que jo també tenia ganes que arribés aquesta sessió sobre videojocs! a veure que tal està!!

    Però no crec que tots estiguéssim esperant aquest dia, perquè a classe som molt poquets els que tenim interés en els videojocs!! XD

    En fi, ens veiem demà a classe!!^^

  4. paticirera
    Març 5, 2008 a les 4:02 pm

    Els videosjoc han fet un pas impresionant amb l’aparició de la la wii. Encara que no sigun wii, els videojocs cada cop son mes reals i tenen més opcions. Tot i que és veritat que es un oci molt practicat, jo no sóc gaire amant dels videojocs, prefereixo la wii. Espero que l’Albert Murillo la tingui en comte, i també als videojocs d’ordinador, no només de la play.

  5. Eli
    Març 5, 2008 a les 4:38 pm

    Home, Patricia, jo diria que prescisament els de wii molt reals no són… els gràfics… ejem. L’únic que es mig aproxima a la realitat (a diferencia de les altres videoconsoles) es la manrea de jugar que es un tipus de l’eye toy: tu et mous i segons el teu moviment fas certes accions.
    Però el comandament de la PS3 inclou la “sinxaxis” una espècie de wii remote. Si voleu saber més coses sobre la sinxaxis, l’Albert Murillo en el seu vodcast en parla -no recordo si es el 5è capítol-.

    Fran, jo crec que hi ha més gent de la que et penses que li interesa el tema. Sobretot un públic masculí.

    Eli ^^

  6. Març 5, 2008 a les 5:22 pm

    uy uy uy ya veo que se ha desatado la eterna batalla PS3 VS Wii. Eli tienes la PS3 no? 😀

    En mi opinión los videojuegos no están creciendo ya solo técnicamente, lo cual es secundario, sino que se están convirtiendo en historias virtuales.

    Lo que antes se vendía como innovador (Doom3 para nombrar un ejemplo más o menos reciente) es hoy por hoy cada vez más una broma: los usuarios de videojuegos pedimos mucho más que unos gráficos excelentes, ya que cualquier empresa de videojuegos puede presentarnos un producto con esas características (el que no lo crea, que busque “The Witcher” en Google… es un juego de una pequeña empresa polaca que no tiene desperdicio…).

    Lo que queremos ahora son juegos que nos envuelvan con un gran plot, una atmósfera que rompa moldes y una jugabilidad divertida. No basta crear un gran concepto para hacer un buen juego… El dramaturgo es una de las personas esenciales para hacer un buen proyecto. Quien le interese este mundillo conocerá igual que yo muchos ejemplos de juegos actuales, que sobrepasan con creces a grandes películas creando mundos .

  7. Gina
    Març 5, 2008 a les 5:42 pm

    Mmmhhh… Ni wii ni ps3, jo voto per la xbox360! Gràfics bonissims, interactivitat (cosa que amb la ps3 encara està per veure), més varietat de jocs…

    Llàstima que em perdré la classe de demà… Em perdre el tema que trobo més interessant de tota la assignatura… Molt oportuna.

  8. Eli
    Març 5, 2008 a les 7:31 pm

    Pues no Edu, no! Yo me quede en la Ps2 però si cuento con la wii (mi favorita). Aunque últimamente no tengo mucho tiempo para jugar. Snifff! Snifff!

    Pero yo no soy tan fanática como parezco, un “freak” de los videojuegos es aquel que apostaría por unos gráficos y efectos impresionantes. Yo apuesto por la dinámica de juego de la wii o los juegos sociales de la Ps2 al estilo Guitar Hero, Sing Star… Aunque un Budokai y un pro no los quita nadie! jajaja. xDD.

    Edu y sobre los plots que mencionas, en wii yo apuesto por el Zelda. Impresionante y divertidísimo! (Como ya me comentaste no es un juego para pasarte en dos días, si no que te llevará algo más. jjejeje).

    Por cierto sabéis cual es el juego que más me gusta de todos??? Me gusta relativamente, que actualmente es horrible. jajaja, ni gráficos ni wii remote, ni nada… El supermario 2 el de la snes. Me encanta ese del Mario que va pasando por mundos y mapas… jajaja. Creo que es un trauma q tengo des de pequeña. xDD. xDD. Suerte q ahora con wii lo he recuperado! jajaja.

    Eli ^^

  9. patricia
    Març 5, 2008 a les 8:26 pm

    Edu, estoy totalemente de acuerdo contigo. Los videojuegos actuales te involucran en la historia. Sobretodo, si está basado en alguna hostoria que ya conoces. Un ejemplo tonto, el videojuego de “Harry Potter”. Pero indepedientemente de esto, la imagen también es má real, más definida, en 3d…

  10. Març 5, 2008 a les 9:43 pm

    Eliiii!!! El mando de la PS3 es diu SIXAXIS!! encara que dintre d’un mes aprox. treuran el DualShock3, que serà com un Sixaxis, però amb vibració!!^^

    La veritat és k la 360 és una gran consola, però la PS3 també ho és… per això la majoria de persones compren segons el que han tingut anteriorment (o per fortes influéncies externes…)

    En quant a la Wii, és una consola de nova generació, però molta gent la veu com complementària, és a dir, que si tens només una Wii no ets un gamer, sinó una persona que juga ocasionalment XD Els jugadors tenen un 360 o una PS3 (o la tindràn vaja XD)

    I Patricia, de Harry Potter, les úniques coses bones són els llibres!! Perquè ni les pel·lícules ni els videojocs valen res!!! ¬¬ Encara que el joc del 5é llibre ha millorat bastant…

  11. Gina
    Març 5, 2008 a les 10:38 pm

    Fran! Això que dius de la wii és veritat, jo la veig com una consola complementaria. T’ho passes bé per la forma en que es juga, fa gràcia, però al final me’n acabo cansant. La veritat és que jo sóc de les frikis que busca uns gràfics bonissims en una consola, per això opto per la xbox. La ps3 també m’agrada però encara no veig gaires jocs que m’atraguin (només el guitar hero).

    Eli, el mario és un dels grans jocs de la historia realment! Jo de petita m’hi passava hores amb els meus germans, tot enganxats! I el Zelda de la wii… Sense comentaris. Un gran joc, però em va impactar molt més en el seu moment el ocarina of time per la nintendo 64.

  12. Eli
    Març 5, 2008 a les 11:16 pm

    Fran, SIXAXIS – Sinxaxis… más o menos… Tu ja m’has entès. Es que jo no ho puc llegir cada dia al comandament com fan altres… (i no estic pensant en ningú, eh!!!) xDD. jajajajaj.

  13. laranna
    Març 6, 2008 a les 9:28 am

    La veritat és que vaig molt perduda amb tot aquest tema dels videojocs… mai m’han interessat gaire. Però como el saber no ocupa lugar, avui estaré predisposada a aprendre i a escoltar tot allò que el ponent ens pugui explicar.

  14. Març 6, 2008 a les 11:18 am

    Yo para ser exacto no tengo ninguna consola…. ni nunca me acabaron de atraer… soy un computer gamer 😀 uno de los pocos que quedan lamentablemente. Mi primer juego fue el Prince of Persia para el 386 a principios de los 90. Aunque he de reconocer que la nueva generación ha conseguido por fín llegar a un nivel de gráficos que supera al ordenador en performance, lo cual creía imposible. Por eso me atrae también mucho el tema, sin olvidar claro las nuevas formas de juego como Sixaxis y Wii….

  15. paulopez
    Març 6, 2008 a les 11:25 am

    Yo soy consumidor desde casi que tengo uso de razon y creo que es una gran forma de medir la tecnología y las nuevas tecnologías.
    Viva la nintendo 64 y el goldeneye!

  16. Març 6, 2008 a les 11:25 am

    Jo també estic com tu Lara. Desconec totalment aquest “mundillo” a veure si ens adinrem en aquesta bombolla i acabem com els nostres companys tan “frikis”
    De la meva infancia, recordo utiltzar la Dreamcast… però, després d’això ja he perdut el compte de les noves tendencies en el món dels videojocs…

  17. Èrica
    Març 6, 2008 a les 11:53 am

    Els videojocs és la màxima expressió de l’entreteniment, bé, per a la gent que realment li agrada aquest submón digital.
    A molts de petits ens agradava més passsar hores i hores davant la nintendo o qualsevol consola que ara que hi ha més tecnologia, també per que jo recordo que era una mica l’excusa per passar la tarda fora de casa i anar a casa de l’amic a fer deures i jugar a la “maquineta”. Quins records!

  18. laranna
    Març 6, 2008 a les 12:25 pm

    Jo els pocs jocs als que jugava quan era petita era als tres porquets, a la Bella i la Béstia i al Prince of Persia (quins records), i hi jugava amb l’MS2… pot ser? A vegades ja no sé ni en quin món visc… amb tanta tecnologia hi ha un moment que no saps què és què!

    Per cert, molt interessant la xerrada amb l’Albert Murillo… els videojocs és un tema que no m’atreia gaire i m’ha semblat entretingut i divertit.

  19. Eli
    Març 6, 2008 a les 7:16 pm

    MS2!!! Buffff… quins records! jo me’n recordo que jugava al capcom. jajaj.

    La xerrada genial!

    Eli ^^

  20. Març 6, 2008 a les 8:49 pm

    Jo vaig tenir la sega aquella tan tocho negra però que per a mi era genial, i després he tingut les dues play station… i, de moment, ja em va bé amb la PS2 i no necessito més adrenalina.

    Bueno a veure què podem comentar sobre aquest tema als blocs…

  21. Març 6, 2008 a les 9:10 pm

    Sincerament no m’esperava una xerrada tant amena…Quan aquest matí he pensat:”avui visita sobre els videojocs” un ”ufffffff…” m’ha vingut al meu cap…però que va!
    M’ha agradat molt perqué a més de repassar l’història dels videojocs, totalment desconeguda per mi, ha parlat de la seva experiència.
    M’ha semblat molt interessant tot i que no deixo de pensar que la gent apassionada per aquest tema, sense control, pot acabar sent un problema…

  22. Març 6, 2008 a les 9:13 pm

    Sincerament no m’esperava una xerrada tant amena…Quan aquest matí he pensat:”avui visita sobre els videojocs” un ”ufffffff…” m’ha vingut al meu cap…però que va!

    M’ha agradat molt perqué a més de repassar l’història dels videojocs, totalment desconeguda per mi, ha parlat de la seva experiència.

    M’ha semblat molt interessant tot i que no deixo de pensar que la gent que és tant apassionada en aquest tema…si no té control, pot acabar tenint un problema.

    És per aquest motiu que li he preguntat les hores màximes que ha pogut estar enganxat a un programa(“2h, actualment”) i si realment en algun moment ha sentit adicció(“ara no, abans si…”).
    Com a dit ell…el temps no li permet…però si hi ha temps…l’adicció pot ser incontrolable, no creieu?

  23. Març 6, 2008 a les 9:15 pm

    Perdoneeeeu!!!…problemes informàtics!

  24. Març 6, 2008 a les 11:13 pm

    bua te estás metiendo en terreno arenoso Georgina…… en serio!

    El tema de la adicción: Conozco a gente que juega 6 horas al día al World of Warcraft y puedo entenderlo PERFECTAMENTE. Yo antes solía también jugarlo (vale vale sí soy un friki) y hay cosas que simplemente no se pueden hacer si no te tomas tanto tiempo. Pero bueno, en vez de ir al cine con los colegas, pues quedan todos online y se va a hacer una misión en World of Warcraft. Claro: es un juego online, si te demoras 20 minutos para ir a comer y 8 personas han de esperarte… uy uy uy. Para la gente que creció con videojuegos no es nada extraño este comportamiento y no cabe duda de que los juegos son parte de la cultura. En Japón hay torneos que se pagan con más de 20.000€ en premios, hay Clans (los clubes del videojuego) que tienen sponsors que les pagan viajes a USA o Europa, los ordenadores, etc. etc. etc. En Japón, EUA, Alemania, UK se habla de E-Sports (electronic sports) en vez de juegos… Todo eso venía por el tema de adicción, que TODO lo que chupa tiempo puede crear adicción hasta el surfear por la red (a esa adicción me apunto).

    Que un consumo así no es sano? Bueno no. Pero tampoco lo es mirar 3 horas la tele, ir al cine o lo que sea entonces. Estamos hablando de entretenimiento, algunos podrán pasar más tiempo con él, porque su estilo de vida lo permite, otros no. Yo nunca juzgaría a nadie tan facilmente. Ahora que no me venga nadie con ejemplos de tios que juegan demasiado y van matando gente en USA o con chinos que trabajan de esclavos para vender cosas en juegos online…. estoy hablando de la situación normal 😉

    Bueno para terminar me uno a la nostalgia del MS DOS (no 2) y digo: YO TAMBIEN JUGUE AL Bella y la Bestia Lara!!! pero tenía un virus y nunca pude pasarlo…. y el prince of persia fue el juego que me enseño a teclear en el orde… pq mi madre staba cansada de tener que ponérmelo así que aprendí los comandos (con 3 años si no me acuerdo mal, vaya que tiempos):

    c:
    cd juegos
    cd princeofpersia
    princeofpersia.exe

    y ala 😀

  25. Març 7, 2008 a les 12:15 am

    I els jocs on-line pobres?! La gina i jo ens divertim molt jugant a un joc que és un laberint i som dos pingüins i ens hem de matar a bombes i també ballem “ven quiero oir tu voz”.

    Però és veritat, a vegades no cal tenir un joc que sembli que estás volant pels aires de veritat, no sempre et dóna la satisfacció això, sinó que també s’ha de saber trobar la cosa a allò més sencill, als jocs de tota la vida que encara segueixen sobrevivint i que ho farán per molt més temps… perque us imagineu la vida dels vostres fills sense un tetris?

    és com la nena que no té una barbie

  26. Gina
    Març 7, 2008 a les 12:40 am

    Laura!! Està clar, ni xbox, ni ps3 ni wii, el videojoc dels pinguins bombarders és el millor de tota la historia! jajajajajaja

    Molt bona la conferencia d’avui! Com a friki de les consoles m’ha agradat molt tot el repàs a la seva historia, m’han vingut al cap molts bons records!

  27. Març 7, 2008 a les 12:32 pm

    Retomando el comentario de Georgina y Edu, yo opino que el mundo de los videojuegos puede acabar siendo, para muchos, en una auténtica obsesión!

    No es cuestión de tener tiempo no no tenerlo, porque el tiempo es algo relativo. Sacas horas de donde haga falta si algo realmente te interesa. Conozco ejemplos que han acabado en cama en el hospital, de hecho, recuerdo que mi hermano compartió habitación con un niño que sufría transtornos psicológios debidos a un exceso dedicado ha jugar con el ordenador… Existe el peligro de aislarte en un mundo ireal!

  28. fisasytimoneda
    Març 7, 2008 a les 1:17 pm

    Yo también estoy de acuerdo con todo, ya que para mi, en el mercado, la posición de los videojuegos creo que ocupa la primera posición. Los videojuegos son un hábito para la mayoría de habitantes en el mundo, o no chicos??…jijiijiij:)

    * N E L L Y*

  29. fisasytimoneda
    Març 7, 2008 a les 1:21 pm

    Per lo que fa referència a la sessió, com no he pogut anar-hi per motius personals, el que si que he fet ha sigut preguntar als compis de classe que tal ha anat, i la veritat és que m’han dit que ha sigut una experiència nova, pel que fa al coneixament de les persones. Jo crec que la Playstation 3 ha guanyat la partida com a disseny de consola, el que passa és que la màquina més venuda ha sigut la WII!!!..x algo serà no blocaires??? ¿Què en penseu?

    *N E L L Y*

  30. Eli
    Març 7, 2008 a les 3:35 pm

    La wii ha estat la més venuda per preu i per la nova concepció de jugar als videojocs. Molts ja tenen una PS2 y si no poden jugar amb aquests jocs a la PS3 doncs esperat a què baixin els preus o bé a que surtint molts més jocs de PS3, perquè la veritat encara n’hi ha poquets. Si ara estiguès disponible la PS3 compatible de 60 Gb, molta gent no dubtaria en comprar-se-la.

    Jo crec que d’aquí un temps la PS3 pujarà amb força en el mercat. La Xbox… no sé perquè desprès d’haver perdut la batalla d’HDDVD ho té una mica més dificil (tot i que ja hi ha perifèric de lector Blue Ray) a més fa molt més temps que està al mercat i si les ventes no han pujat ja… ho té xungo sobretot ara que està la PS3.

    El millor de la Xbox, pel que m’han dit, la connexió online.

    Però bé, la wii ha aconseguit trencar fronteres, té un públic més obert i per tant també hi ha més gent que en compra (gent que ja comprava videoconsoles i el nou públic). I el preu no està mal (250 euros), és la més barata però ni tan sols té reproductor DVD! Snifff! Sniffff!

    Eli^^

  31. Eli
    Març 7, 2008 a les 3:44 pm

    Ah, només m’agradaria dir que la Wii és la successora de la Game Cube, però és totalment compatible amb els jocs d’aquesta. Només et calen els jocs, un comandament de Game Cube i un targeta de memòria de la Game Cube.

    I també et permet descarregar-te els jocs de la supernintendo, nintendo i crec que també de la megadrive.

    Us recordeu de la SNES? I de la Megadrive? Quant de temps, no? Jo recordo fa uns anys jugant a aquests jocs al pc a travès d’un emulador… Per cert, hi ha emuladors de la PS2? Es que abans de tenir-la (no fa tant) vaig intentar baixar-me un emulador i no n’hi havien o no funcionaven bé… Algú en sap algún, però que funcioni???

    Eli ^^

  32. Març 7, 2008 a les 4:00 pm

    ¿Y el final de la conferencia? Porque al fin y al cabo el mundo no está equilibrado y los videojuegos forman parte de un trozo de mundo. La broma de Pol en la conferencia de que puede que los médicos receten un videojuego la verdad es que quien sabe.
    Yo tengo la Play2 sólo con el pro. Empecé con la super nintendo, la mejor. Y luego ya PC y ahí me he quedado.

  33. Eli
    Març 7, 2008 a les 5:36 pm

    Gordillo!!! Me alegro que pienses que la supernintendo és la mejor para mi es un mito! Y me encanta!

    Aún la conservo y de vez en cuando juego con ella. Al supermario 2!!!! Que way!

    Eli ^^

  34. Març 7, 2008 a les 9:23 pm

    aaiss aiss!!!..que anticuados que estáis…eheheh!!!..jijijiijji:)…es broma!!!..para mi también fue una époc amuy buena la de la supernintendo!!!!!..sobretodo como dice eli con el SUPER MARIO BROSS!!…jijiijjiij:)…ais aquella época!!!!..aunque esta en la que estamos también le agradezco la aparición de nuevas tecnologias, como los videojuegos!!!…kjijiijijij:)

    *N E L L Y*

  35. Març 7, 2008 a les 10:01 pm

    EDU, yo sigo con lo mio y te digo que YO NO VEO NORMAL que una persona esté enganchada 6 horas delante de un videojuego, como tampoco lo veo normal estarlo en el ordenador…pero bueno esto es otro debate.

    Creo que una cosa es entretenerse durante un tiempo determinado y lo otro es abusar sin control y sin limites. Así que…no comparto tu opinión para nada…

  36. Gina
    Març 8, 2008 a les 2:57 pm

    La NES? Jo vaig començar amb la Nintendo (no super). Allò si que és una reliquia! I la neo geo no la va tenir ningú?

  37. aTimoneda
    Març 8, 2008 a les 3:28 pm

    Por fin empezamos a entendernos… jejejeje
    Por una parte veo bien el mundo de los videojuegos y su entorno. Pero por otra parte, creo que almenos en nuestro caso, ya tenemos la suficiente edad como para depender tanto de ellos.
    En mi opinión, una persona que esté enganchada 6 horas a un videojuego a al ordenador sin descansar, tiene un problema… Y GORDO…. jajajajaj

    Saludos! 😉

  38. Març 8, 2008 a les 3:47 pm

    Jajaja como me metes caña Geor…. a ver el que se esté 6 horas delante del orde normal no es, pero tampoco por eso has de pasar a q es adicto… tampoco se hace todos los días! Una adicción NO SE PUEDE DEJAR! ahí va el tema… la gente que yo conozco que se juega 6 horas al día al otro día salen de fiesta y van a la uni y yo que se… no se trata de adicción es un hobby que requiere tiempo y punto. Cuando haces una maqueta de una avioneta (grandes tiempos los de las avionetas…) también tardas igual 20 hora en hacerla… o yo recuerdo legos que me tardaban igual una semana en hacerlos (esos superchungos con lucesitas y yo que se) y no por eso era adicto. Repito: de adicción solo se puede hablar cuando no se puede dejar algo, no solo por utilizarlo mucho (el que se emborracha de vez en cuando es alcólico?)

  39. aTimoneda
    Març 8, 2008 a les 4:04 pm

    Bueno, no sé si serán adictos o no entonces, pero estoy seguro de que durante el rato que les dura el “mono” de estar jugando no creo que se desenganchen así como así… ajajjajaja

  40. Pol
    Març 8, 2008 a les 4:59 pm

    La verdad es que jo soy un fanático de las consolas peró he de confesar que siempre he sido de sega y eso que he tenido l nintendo y muchas otras, peró para mi el sonic, no tiene precio y ahora me quedava mil veces con la PS3. Lo siento pero es que la wii nose esta bien pero le fata mas movilidad a los personajes y la xbox360 nose no macaba de…..
    Por cierto encuentro un chollo el trabajo de Albert Murillo, os imaginais en el salón todas las consolas sin haver pagado un euro?o una habitación llena de juegos y encima más de un juego són betsellers?
    Este curro mola!!!!

  41. Març 8, 2008 a les 7:06 pm

    Yo también fui fanático de las consolas, las tuve todas.. desde el amstrad cdp6128 (seguro que pocos conoceis esta joyita), hasta la atari lynx, la dreamcast, que aún conservo con mi shenmue (1 y 2)… pero me estanké en la ps2 pk con la universidad y eso ya no tengo tiempo para ná!

  42. Eli
    Març 8, 2008 a les 7:06 pm

    jajajajaja. Q bo Pol! Sí, sí el curro està força bé sobretot per aquelles persones que li agrada aquest món, perquè sinó… jajajaj.

    I lo del Sonic, no m’ho esperava… jo de petita tenia la Megadrive amb el Sonic! Era boníssim! Però jo sóc més de Mario… xDD.

    Eli ^^

  43. Març 8, 2008 a les 7:09 pm

    he dicho amstrad cdp y es amstrad cpc 6128, venía a ser un ordenador que funcionaba con unos diskettes duros, lo bueno que tenia es que también podía ponerle los cassettes como dijo Albert en la conferencia. Y tardaba como media hora en cargar, unas auténticas perlas, vamos 😉

  44. raqferllom
    Març 9, 2008 a les 1:15 pm

    Després de la visita del dijous vaig sortir amb unes ganes tremendes de comprar-me una consola!però a la fi vaig pensa que millor que no per que segur que m’hi enganxaria durant un bon temps i en època d’exàmens no és massa recomanable. Jo crec que en la gran majoria de casos el fet que t’hi estiguis jugant molt temps al principi no és una adicció. però s’ha de saber controlar quant ja ha passat un termini de temps prudent.

  45. Pol
    Març 9, 2008 a les 2:20 pm

    Eli pel que fa els emuladors e ps2 crec que si que hi han ya que amics meus jugan a tot de videojocs pe el ordinador alguns son de Nintendo com el Street Fighter que es un altre míte per cert….
    Quan m’entri de quin emulador és ja tu diré.

    Per cert pels visiats del pro, els dijous a la tarda en el bar sans, es fan campionats de Pro Evolution amb pasta per el ganyador, el preu de la inscripció són 6 euros amb cosumició, així que la febre de les consoles ja arriba als bars…jejejjjejejeejeje

  46. Gina
    Març 9, 2008 a les 2:40 pm

    No parlem de tenir com a hobby jugar a videojocs com si fos una droga, per favor.

  47. Gordillo
    Març 9, 2008 a les 3:36 pm

    Yo se de gente que no ha dormido por un juego, por quedarse encallado en una pantalla o algo. Supongo que tiene que haber un equilibrio como en todo. Yo creo que sí hay adicción. Personas que se implican tanto en el juego que desarrollan patologias.

  48. Eli
    Març 9, 2008 a les 3:49 pm

    Pol, jo de SNES de GB/GBA i Megadrive ja tinc emuladors però de PS2 mai no n’he trobat cap. xDD.

  49. sara osuna
    Març 9, 2008 a les 4:28 pm

    A diferencia de alguno de mis compañeros yo no esperaba con más ansia el tema de los videojuegos que cualquier otro tema de los que hemos tratado. Esto se debe a que no suelo jugar con videojuegos, expceto en alguna ocasión en concreto. Sin embargo, admitire que la conferencia y a ver investigado un poco por la red me ha hecho mirar este tema con otros ojos.

  50. patricia
    Març 9, 2008 a les 5:12 pm

    Jo també recordo jugar al super mario bross!!, jeje. m’encatava. Sobretot quan els bolets el feien gran, jejeje i havies d’esbrinar on estava l’estel per agafr punts, o quan teniaes que esquivar les tortugues. Però mail he sigut gaire bona, no vaig arribar a un nivell gaire alt. jijji. Desprès vaig perdre el fil de les ninendos i videojocs i fa osa de dos anys que vaig descobrir la wii a casa dels meus cosins. El fet que vaig per sensors, fa la cosa mes difícil perque costa encertar.

  51. Març 9, 2008 a les 5:15 pm

    jajaja Gordillo, eso de quedar-te horas delante de un videojuego no és muy común pero a los que jugamos nos ha pasado alguna vez.

    A veces un videojuego puede ser un poco frustrante, si te quedas atascado y no sabes qué hacer para continuar XD No veo mal que alguien se pueda passar horas delante de la tele jugando, ya que es otra forma de ocio, y entretiene un montón.

    Los juegos actuales son como ver una película en la que tú eres el protagonista, tú decides por dónde continuar; y eso lo convierte en una experiencia mucho más inmersiva

    El problema és que hay gente que se altera con facilidad y se dejan influir en exceso por los juegos… y eso sí que no es bueno!

    (ahora no penseis que soy un viciado eh, que apenas tengo tiempo para jugar 20 minutillos cada mil años!! U_U)

  52. Pol Smith
    Març 9, 2008 a les 10:53 pm

    Sara, pues yo igual que tu, no juego nunca y no lo esperaba con más ganas que otros temas el de los videojuegos. Pero me gustó mucho la conferencia, muy interesante.

    Aunque bueno antes me viciaba, más que nada al Final Fantasy, al Metal Gear Solid (¡que bueno!) y al PC Fútbol… ¡ah, y como olvidar la Game Boy! No sé vosotros, pero yo recuerdo llevar algo así como 100 horas de juego al Pokémon, y total para perder el juego (una pena comparable a… ¿que se te muera un pez?).

    PD: por cierto, eso que dijo Albert Murillo de que está un máximo de 2 horas jugando a un videojuego… lo veo muy excepcional, porque si te gusta mucho es muy fácil que se te pase el tiempo y llegar a las 4, 5 o 6 horas.

  53. Març 10, 2008 a les 1:02 am

    Recordo quan jugava a la Sega MegaDrive, m’encantava! Era petita… però les tecnologies van anar avançant i després va arribar la Nintendo 64, la GameBoy, la PlayStation…. quins records.

    Bé, el fet és que ara ja no m’atrau aquest món, tampoc tinc temps per provar-ho, però entenc als apssionats dels videojocs, en el fons no deixa de ser un hobby, un vici, etc… tot depèn de la persona i de l’ús que se’n faci.

    Estic d’acord amb la Georgina que un ús descontrolat dels videojocs poden crear adicció i fins i tot, pot arribar a cambiar la conducta de la gent.

  54. Març 10, 2008 a les 5:58 pm

    Interesantisima la clse del Videojosc!!
    Es una sort tenir 30 anys i seguir disfrutant del video jocs. Deu ser un estil de vida diferent perque formi part del teu propi treball….
    Vaig trobar molt interesant la xerrada perque la veritat esque ell sabia molt!!

  55. Març 10, 2008 a les 6:00 pm

    M’agradaria molt passar una tarda am l’albert i poder viciar a la play sense para. Segur que deu saber molt trucs per a molt jocs. Bueno a mi tambe magrada posar-mi hores. Ja saps si tenia algun dubte no dupteo en comentam-mo, i si algun dia voleu viciar truqueu-me!

  56. Març 10, 2008 a les 6:02 pm

    Em vaig quedar am les ganes de fer més preguntes!!!
    Bueno la veritat es que escric aqui els tres comentaris ja que la conferencia de l’Albert va ser molt positiva. Avera si el Toni el porta més dies i ens pot ensenyar més cose. Toni t’ens uns amics que saben molt!! quina sort!!

  57. laia altayó
    Març 10, 2008 a les 11:41 pm

    La veritat és que fa molt de temps que no m’enganxo a un videojoc, l’últim va ser el Collin McRae. Però no per la Wii ni per la play3, per el portatil o com a máxim la play2!!!!!!!!

  58. laia altayó
    Març 10, 2008 a les 11:50 pm

    M’ha comentat que hi ha un joc d’aquests per jugar per internet -rotllo flash- d’un motorista o un que fa trial però no el trobo. Algú el coneix? me’n podeu dir el nom? Gràcies

  59. Eli
    Març 11, 2008 a les 8:14 am

    Laia jo el coneixo.
    Em sembla que es diu Motor Bike. Ja te’l buscaré, q ara no tinc temps.

    Eli ^^

  60. Març 11, 2008 a les 12:44 pm

    Una molt bona sessió sobre els videojocs.personalment em va agradar molt i crce que era molt necessaria. Els videojocs son un dels formats digitals més impactants que ha patit una millora més espectacular en els últims anys. gràcies Toni per aquest convidat. va ser una sessió molt interessant.

  61. Març 11, 2008 a les 12:45 pm

    Perdona Toni el text anterior era meu. Oscar Dorado. disculpa

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: