També enganxa el fet de saber dels altres, per exemple, que t’agradi anar al mercat i sentir l’olor de les flors, el tacte i altres sensacions… Enganxa.

Us recomano, http://www.twittervision.com, és una pàgina on pots veure com la gent del món posa missatges als seus twitter. Pots viatjar des d’Espanya fins a Australia i d’aquí a Japó, en segons.

Però aquest mètode de twitter em sembla una mica exagerat, no em refereixo a freak en sentit dolent, sinó a freak en sentit d’”original”; “extrany”; “fenòmen”. Exagerat, potser, en el sentit d’haver d’escriure què estem fent a cada moment en tant pocs caràcters, quan això escau que hagis de tenir l’ordinador ençès i tenir un moment per a fer-ho.

Quan tens el mòbil a mà i pots enviar un sms en 30 segons.
No sé, no vol dir que per que ho trobi una mica freak hagi de ser un mètode dolent el fet d’establir lligams amb altres. Si la gràcia és aquesta, precisament, el fet d’haver d’escriure el què fem a cada moment i poder escriure el que sentim en un minut i voler-ho fer saber, és el que fa especial a Twitter.

crec k mhe de mirar aquests enllaços per saber ben bé com funciona… XD

jajaja molt bó el comentarid e la laura… si ens hem docupar do tot el que ens hem obert a internet (blog, twitter, flickr, fotolog…) no tindrem temps per res més!!

aixx quin estrés! XD

Penso que és una mica… freak, no? Crec que ho és tant que a la gent li fa gràcia per això xDDDD.

Petons